Relat

Seients de fusta

Ella era alta, grassa, amb estil, i molt guapa

| 04/09/2018 a les 11:51h
Especial: Relat
Arxivat a: Biblioteca, elat, Marta Pérez i Sierra, relat

Foto: 刘 欣然

Érem al teatre. Avançàvem l'una cap a l'altra per la segona fila de butaques, mentre cercàvem el nostre seient. No ens coneixíem de res. Ella era alta, grassa, amb estil, i molt guapa. Em va mirar fixament, de lluny, però amb intensitat. Vaig trobar el meu seient i vaig seure. Ella, confusa, va mirar-se la butaca, que semblava ser la seva, dubtant de seure-hi o no. Jo no podia deixar d'observar el que feia. Em fascinava el seu gest i com somreia al noi auxiliar de sala. No podia escoltar el que deia, però el que fos li ho deia a poc a poc, mentre assenyalava els braços de l'estreta butaca de platea. El noi es va allunyar i en poca estona va tornar amb una cadira plegable que va mostrar a la noia. Ella va fer un gest d'assentiment, va seguir el noi fins a una zona destinada a cadires de rodes, va desplegar la cadira i va seure-hi. Jo no entenia res de res.
 
Aleshores va passar.
 
I vaig plorar de ràbia en entendre-ho a la pròpia pell. Havia decidit acostar-me a la noia amb qualsevol excusa, quan en aixecar-me de la minúscula butaca, el meu cul se la va endur amb ell. Havia quedat encaixada. La vergonya em va abatre, vaig pensar que els altres espectadors pensarien mira aquesta cul gros! Tot el que menja se li posa a les natges i als malucs. Hauria de fer una mica d'exercici. Vaig mirar cap a la noia i em va somriure. Ella ho havia vist de seguida, simplement no hi cabia a la butaca massa estreta i per això va demanar la plegable. Com vaig poder, vaig treure el cul de la seva presó i vaig demanar a l’auxiliar de sala una altra cadira plegable per a mi. Vaig seure al seu costat i ella va començar a riure i riure i riure. I em va abraçar. No som nosaltres, són les butaques! Vaig sentir que alguna cosa dins meu es posava a lloc.

COMENTARIS

Breu i intens
Tere Fernàndez , 05/09/2018 a les 16:56
+1
-0
Divertit...i real. Coses que poden passar...a reaccionar amb humor.
Seients de fusta
marite.saucrestaura@gmail.com, 05/09/2018 a les 17:01
+0
-0
Divertit !
Presons
Rosa Maria Pascual SellentAnònim, 05/09/2018 a les 17:45
+0
-0
Espero q la llegeixin moltes dones. En especial aquelles q són presoneres del mirall q els diu q són lletges mirant-les el cul. Que tinguem la sort de companys amb bones retines i braços oberts.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida