Poesia

Ales

Com és que no podem/ jugar sempre

Perruqueria

| 12/09/2018 a les 10:25h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, Vicent Almela, Ales, poesia

Foto: isorepublic


La niña lee
el alfabeto de los árboles
y se vuelve ave clara.

Juan Gelman

Deixa el llapis sobre la taula, 
em mira i em pregunta
com és que no podem 
                                  jugar sempre. 
Òbric de bat a bat 
les finestres de l’aula.

Però ni ella ni jo no tenim ales.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/10/2017
Imatge il·lustrativa
11/09/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida