El dret a fer de pare

14 fotos d'homes que han pogut i volgut deixar de banda la feina per cuidar els fills

| 15/02/2017 a les 09:36h
Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, família, fills, pare, galeria
A Suècia el permís de paternitat és de setze mesos. Aquests 480 dies la parella se'ls reparteix com vol, tenint en compte que el pare n'ha de fer, com a mínim, 60. Durant els 390 primers dies, reben almenys un 80% del sou. A més a més, hi ha un bonus que promou el repartiment de dies i que arriba als 1.500 euros a l'any per parella. Tot i les polítiques que afavoreixen la conciliació laboral amb la familiar, un de cada quatre pares es limita als seixanta dies de baixa obligatòria.

El fotògraf Johan Bävman, quan va tenir el seu fill Viggo, es va repartir el permís a parts iguals amb la seva dona. Veient que gairebé era una excepció, va tenir la idea de retratar, amb el projecte Swedish Dads, pares que havien decidit allargar l'oportunitat de compartir temps amb els seus fills. I sobretot, volent escoltar per quin motiu ho havien fet. I projectar-ho, no només entre els pares de Suècia, sinó d'arreu.

1. Michael Winblad, 35 anys. Aprofita el permís durant nou mesos. "Lluito per aconseguir una bona relació amb els meus fills (Matisse, de 2 anys i Vivianne, de 5 mesos). Per tant, el permís de paternitat és important per a mi."

Foto: Johan Bävman


2. Tjeerd van Waijeenburg, 34 anys. Té el permís durant 9 mesos. "A la feina m'animen a agafar temps lliure per poder estar amb el meu fill Tim, i això és d'agrair. Estic considerant la possibilitat de reduir la jornada laboral per poder passar més temps amb ell durant els seus primers anys. És una pena que hi hagi pares que no vegin els avantatges del sistema igualitari suec."

Foto: Johan Bävman


3. Juan Cardenal, 34 anys. Gaudeix del permís durant 18 mesos: 9 amb Ivo, d'1 any, i 9 més amb Alma, de 4 anys. "Estic eternament agraït d'haver pogut gaudir del permís durant tant de temps, ja que m'ha permès canviar la manera com veig la vida: el meu ritme és un altre i he tingut temps per reflexionar. Durant el segon permís, vaig tenr l'oportunitat de canviar la carrera que estudiava i al mateix temps vaig poder veure com els meus fills aprenien a caminar, a parlar i a menjar."

Foto: Johan Bävman


4. Andreas Bergström, 39 anys. Va reduir la jornada laboral quan va néixer el seu primer fill i ara té 6 mesos de permís. "Els nostres fills confien tant en mi com en la meva parella. És important per a mi veure que també sóc capaç de consolar-los i de fer-los sentir bé."

Foto: Johan Bävman


5. Johan Ekengard, 38 anys, és pare de Ebbe (7 anys), Tyra (5 anys) i Stina (1 any). Ha compartit les tres baixes a parts iguals amb la seva parella. "La pèrdua econòmica que suposa la meva baixa val la pena. Guanyo més confiança com a pare, més comprensió amb la meva parella i estrenyo uns llaços més forts amb els meus fills."

Foto: Johan Bävman


6. John Wallin, 30 anys. Ha compartit el permís amb la seva dona, a parts iguals, quan han tingut la Ines i en Johannes. "Estant jo a casa perdem diners però al mateix temps guanyem temps junts, i això no té preu. Vull ser un pare que hi sigui present i que, quan sigui vell i miri enrere, no em penedeixi d'haver passat poc temps amb els meus fills."

Foto: Johan Bävman


7. Urban North, 32 anys. Té durant 10 mesos el permís. "El nostre fill Holger va deixar d'utilitzar els bolquers molt aviat, ho vam estar treballant molt i me'n sento molt orgullós. El meu dia a dia consisteix a cuinar i jugar amb ell. Però sobretot a cuinar, perquè no li donem cap tipus de menjar preparat."

Foto: Johan Bävman


8. Ola Larsson, 41 anys. Gaudeix del permís durant 8 mesos. "Vaig haver d'eixugar-me moltes llàgrimes després de deixar el meu fill a la guarderia per primera vegada. És un veritable regal que el sistema suec et permeti crear llaços emocionals tan forts amb els teus fills."

Foto: Johan Bävman


9. Tjeerd van Waijenburg, 34 anys. Disposa del permís durant 8 mesos. "Els meus amics d'Holanda tenen moltes dificultats per comprendre la distribució equitativa de la baixa paternal a Suècia. Com a home, estar a casa nou mesos és molt estrany allà. Només els corresponen tres mesos per nen abans de tornar a treballar, i la majoria d'homes no agafen cap baixa. Cada dia de guarderia és car, per tant, moltes dones es queden a casa després de tenir el primer nen. Allà, si tens un nen petit i els pares volen tornar a la feina, necessites tenir família i amics que t'ajudin."

Foto: Johan Bävman


10. Samad Kohigoltapeh, 32 anys. "L'embaràs no va ser planejat, la notícia va ser un xoc i el nerviosisme per ser pare va ser molt real. Vaig buscar al Google com era un fetus de dotze setmanes i vam descartar l'avortament. Un cop has decidit portar a aquest món dos nous individus, has d'assumir-ne la responsabilitat."

Foto: Johan Bävman


11. Martin Gagner, 35 anys. Té el permís durant set mesos. "Em sento culpable per no haver estat a casa amb la Matilda tal i com ho estic ara amb el Valdemar. La Matilda té quatre anys i una personalitat en la qual no he pogut influir gaire. Deixar de viure a Holanda va ser una decisió deliberada ja que Suècia és un país molt millor per als nens."

Foto: Johan Bävman

 
12. Jonas Feldt té 31 anys. Ha compartit els permisos de les seves filles Lovis (3 anys) i Siri (1 any) amb la seva parella, gaudint de 9 mesos de permís. "Vaig llegir en una revista que, segons una enquesta, la majoria dels nens busquen les seves mares quan estan enfadats, quan necessiten consol o algú amb qui parlar. Si no, busquen els parents, els germans o algú de l'escola, i molt després, el pare. Vull que els meus fills se sentin protegits amb mi tal com s'hi senten amb la seva mare. Això ho he anat treballant durant el permís patern. No vull ser només un pare divertit, que està per jugar i riure."

Foto: Johan Bävman


13. Loui Kuhlau, 28 anys. Ha gaudit del permís durant un any. "Mai hi ha hagut cap discussió sobre qui havia de quedar-se a casa amb Elling. Per a nosaltres era obvi que havíem de compartir el permís. Si no hagués tingut l'oportunitat d'estar a casa amb el nostre fill durant gairebé un any, possiblement no hauria sabut qui és com a persona ni quines són les seves necessitats."

Foto: Johan Bävman


14. Göran Sevelin, 27 anys. Té el permís durant deu mesos. "El fulard substitueix la proximitat que hi ha entre la mare i el fill durant la lactància. La meva filla se sent molt segura i hi dorm un parell d'hores al dia, i a vegades també a la nit. Quan la Liv dorm, puc descansar una mica, i això és un luxe per a un pare. En el nostre cas, guanyem menys diners per estar a casa, però també tinc més temps per crear vincles amb la meva filla. I això és important de cara al futur."

Foto: Johan Bävman

COMENTARIS

Felicitats
Anònimmarta cairol, 01/09/2016 a les 18:33
+10
-1
Felicitats pares per se axi, tan sols axi un dia podrem se igual pares i mares
Molta feina a fer.
Anònim, 01/09/2016 a les 23:30
+20
-1
La veritat és que llegint l'article encara m'adono més de quanta feina ens queda per fer, i de quant ens cal d'aprendre,encara.
Genial sistema de paternitat el de Suècia.Senzillament exemplar.
genial!!!!
Anònim, 02/09/2016 a les 11:59
+4
-0
Com a mare entenc que aquesta és la millor manera de educar.
Amb aquest model d'educació tots hi guanyem, sobre tot el nen.
Mentalidad
Anònim, 02/09/2016 a les 15:35
+1
-0
Pienso que se trata de un cambio de mentalidad de la sociedad. Porque de nada serviría que se consiguiera un mayor permiso de paternidad si la sociedad no lo viera como algo normal.
Yo tuve mi segundo hijo hace ya casi 9 años y por disfrutar del maravilloso permiso de 15 días, me quedé sin trabajo. De hecho no entendían que lo pidiera, la sensación era tipo... "que morro tiene éste".
Cuando volví la excusa fue que la faena había bajado.
Queda mucho por aprender...
No estic d'acord.
Anònim, 02/09/2016 a les 15:54
+2
-2
No estic d'acord amb el titol de l'article... Jo també faig de pare...al nostre pais no tenim aquestes ventatges...quan va nèixer el meu primer fill, vaig haver de perdre 15 dies de vacances... També m'agradaria saber de que treballen aquests pares...no crec que un treballador de la construcció tingui les mateixes ventatges... Salut!!!
Enveja
Anònim, 02/09/2016 a les 19:20
+0
-0
Enveja de tantes coses...
De poder fer-ho ja q les lleis t'ho permeten.
També l'entorn.
Un placer tan allunyat del qui hi vivim a aquest costat del Pirineu..
D'acord a mitges
Anònim, 16/02/2017 a les 17:45
+0
-0
Apostaria per augmentar les baixes maternals, 16 setmanes és ridícul. Si fossin d'un any llarg com allà, potser es podrien compartir. Essent de 16 setmanes...no és pot compartir res, ho sento. No dóna temps a fer el vincle fort amb un, com per compartir...Apostem per baixes maternals en condicions, i després parlem de com compartir-les.
Pensar en el millor pel teu fill/a
JordiJordi, 17/02/2017 a les 16:44
+0
-0
Jo vaig decidir demanar-me mitja jornada per poder estar amb la meva filla... Pels matins esta amb la mare i per les tardes amb mi... és el millor que podiem fer per la felicitat de la nostra filla. També l'empresa en la que estas ha de ser comprensiva.... En el meu cas cap problema, facilitats...extrany en el pais que vivim...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri
01/01/1970
El DeltaChamber Music Festival homenatja la música de cambra
01/01/1970
El Festival de Sitges celebra mig segle de vida amb una exposició
01/01/1970
El CCCB impulsa un cicle de cinema a la fresca per trencar estereotips de gènere
01/01/1970
Un anunci sobre el futur possible d'una nena que comença l'escola
01/01/1970
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
01/01/1970
Oriol Broggi dirigeix una versió de «Bodas de sangre» de Lorca amb un cavall a l'escenari
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible