Evasions

La vida fa pujada

L'única opció és avançar, amb les sabates d'estiu i la ferida oberta i la por sota el braç

Fins a la boia i més enllà

| 06/09/2016 a les 16:57h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies, Evasions

Il·lustració: Eva Armisén


El sostre és de pins. Arran de terra, arbustos que no saps identificar et tatuen les cames. Portes sandàlies i una tirita que balla a la part del peu inversa a la planta –si té nom, el desconeixes–. Ets una caminadora d'asfalt, però aquí no hi ha ciment sinó rocs i branques i alts i baixos i la sensació, o la certesa, que un pas en fals et faria rodolar pendent avall.
 
Ara resulta que has d'enfilar-te encara més. Imagines que la recompensa és a dalt, on t'espera la baixada i el camí pla. Al final hi ha l'abisme, prou que ho saps. "Allá en el fondo está la muerte, pero no tenga miedo", deia Julio Cortázar en unes instruccions per donar corda al rellotge. Fas una juguesca muda: si hi arribes en menys de catorze gambades, el déu en què no creus et regalarà una treva. Però no goses comptar les passes, per si en fessis quinze o setze i el precipici fos ja.
 
Mirar on trepitges no és garantia de res, només et fa conscient de cada entrebanc. Les petjades humanes et reconforten: senyal que algú hi ha passat abans i no ha quedat atrapat fins al mai en aquest laberint de fulles i pedres i aire massa pur per als teus pulmons de ciutat. T'has equivocat de calçat i d'atracció, ets en una muntanya russa quan hauries preferit un tobogan. Però això no és un parc temàtic on pots dir quedem a la sortida, ja us guardo les jaquetes. L'única opció és avançar, amb les sabates d'estiu i la ferida oberta i la por sota el braç.
 
Que després d'una pujada sempre ve una baixada és mentida: també pot venir una pujada més gran.
 
Eva Piquer
 

COMENTARIS

Empenya
Anònim, 06/09/2016 a les 22:42
+5
-0
Em penso que la part superior del peu es diu EMPENYA

Salut!
Bravo
Mónica, 06/09/2016 a les 23:22
+5
-0
M'ha encantat. No només això: no saps com m'ha vingut de bé el teu text a aquest moment de la meva vida.
Clavat
Roser T.R. , 07/09/2016 a les 10:31
+0
-0
Com pots saber el que estic passant en aquest moment si ni tan sols saps qui soc?
Gràcies per expressar en magnífiques paraules un pensament també tant meu.
Hi som
Sali, 07/09/2016 a les 18:12
+5
-0
Jo i moltes més. Anem caminant,i grimpant quan cal, al darrera, al costat.
Quan és fosc no se'ns veu, però potser se'ns sent. Aquí estem.
endevant
caminant, 08/09/2016 a les 09:45
+2
-0
Molt adient a la vida que m'ha tocat viure. Sempre sempre endevant amb el color verd esperança com bandera.2
el camí sempre fa pujada
Anònim, 09/09/2016 a les 04:24
+2
-0
El camí sempre fa pujada i hem d'agrair els replans, redosos i recers (i els arbres amatents) i compte quan davalla massa ràpid i massa estona, perquè llavors estem anant pel pedregar. Un cop amunt és quan caldrà gaudir-ho i baixar a refer-nos pel dia següent
Paraules
Caminaquecaminaras, 28/03/2017 a les 23:42
+0
-0
Tan cert com que, per molt fortes que sonin algunes paraules, se les acaba enduent el vent

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La «Fotofesta» proposa exposicions, conferències i sessions pràctiques
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Els artistes Marina Rubio i Zosen Bandido exposen a Montjuïc
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Fundació Victoria de los Ángeles promou una exposició sobre la cantant
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre-Museu Dalí acull una mostra de fotografies que Robert Whitaker va fer del pintor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de Srikumar Rao sobre les metes i les frustracions
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un anunci mostra la importància d'educar els fills des de ben petits per evitar que siguin masclistes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actriu, que deia que «tenir fills tampoc no és la garantia de la felicitat»