Així dibuixo el món

Ser mare també és això

14 il·lustracions mostren la (dura) realitat del puerperi amb humor

| 05/10/2016 a les 15:46h
Especial: Així dibuixo el món
Arxivat a: Passadís, mare, família, fills, així dibuixo el món
Li truquem i a l'altra banda del telèfon sentim com la Valentina plora. Els seus cinc mesos i mig, i tot el temps que ha estat a la panxa de la mare, han estat dibuixats amb una bona dosi d'humor.

Andrea Zayas és de la Seu d'Urgell i viu a Banyoles des de fa uns anys. És mestra de música i il·lustradora. La seva vida ha canviat amb l'arribada de la seva primera filla. Ens ho explica amb 14 vinyetes que relativitzen escenes de la maternitat de la millor manera: rient.

1. "Sempre que vaig de viatge, en comptes de fer un àlbum de fotografies, faig un quadern il·lustrat. I quan em vaig quedar embarassada vaig dir: aquest serà el viatge de la meva vida!"


2. "El vaig titular Bitllet d'anada. Vaig començar a publicar-ne vinyetes al Facebook i veia com agradava a la gent. Per això, un cop vaig tenir la nena, vaig tenir la idea de crear una nova sèrie de vinyetes anomenada Puerperis i altres fases."


3. "El vaig començar a dibuixar al tercer mes. El que anava fent abans és apuntar coses perquè no se m'oblidessin."


4. "Vaig agafar el llapis i una llibreta i vaig anar apuntant escenes que podrien ser una vinyeta còmica."


5. "Molta gent s'hi sent identificada, perquè si no ets mare, ja coneixes una amiga que ho és."


6. "Per a mi aquest quadern és una forma de canalitzar tota la intensitat de l'experiència de ser mare."


7. "Tenir una persona que depèn de tu totalment. Els problemes que vaig tenir amb els pits. És molt bèstia."


8. "Vull desmitificar el fet de ser mare, allò de: el meu fill és el millor que m'ha passat a la vida. Sempre t'ensenyen la part rosa de la maternitat i amb aquestes vinyetes vull reivindicar-ne la realitat."


9. "Perquè sembla que no quedi bé dir segons què. L'altre dia em van dir: ha de ser preciós, oi? I vaig respondre: També. Però no només és preciós."


10. "I sobretot els primers mesos era dur. No estava per dibuixar. El més fort va ser que de cop i volta se m'havia acabat la llibertat. El canvi de vida."


11. "Em centro en els moments més durs per donar-los la volta i mostrar-los en clau d'humor."


12. "L'humor és vital. Arriba un moment en què és millor riure del que et passa."


13. "Li arriba a molta gent que ho ha viscut o que ho està vivint ara."


14. "Estimo molt la meva filla, però m'agrada mostrar aquests moments en què estic desesperada. I tot el que vaig aprenent."
 
 

COMENTARIS

cacao maravillao
Anònim, 05/10/2016 a les 22:03
+12
-102
Muy chulo. Aunque no sé si la autora de las Viñetas hace un «fifti-fifti» catalán-castellano que pretende ser un reflejo del lenguaje coloquial o del efecto de las hormonas puerperales que le han mezclado los dos idiomas.
Això esta molt bé.
Carme pou, 05/10/2016 a les 22:08
+32
-14
La meva filla petita ja te 20 anys, per tant ja fa molts anys que vaig passar per això.
Tens tota la raó en tot el que escrius i dibuixes, pensava ( en aquells moments) igual que tu (ara mateix) pero mai vaig pensar a dir-ho, potser no hagués agradat a ningú.
Recordo especialment aquell moment en que la meva filla acabada de néixer i tota bruta ella, me la van posar al damunt i em diuen, mira mira que bonica....i jo, (ecs...) quina engunia, potser que la renteu una mica i després ja me la torneu a portar....i aquestes mares tant Xic d'avui diuen que es una experiència taaaaaan maca, ostres....que vols que et digui, a mi no m'ho va pas semblar.
Boníssim, em pixo!
Anònim, 06/10/2016 a les 01:00
+14
-2
M'encanta! Em sento molt identificada. Gràcies per fer-nos riure i compartir tant amb nosaltres. Gràcies, de veritat.
Tal com raja...jajaja
Sara López , 06/10/2016 a les 01:24
+9
-1
Hola! M'han agradat moltissim les vinyetes!! Tinc un bebe de 5 mesos i em sento molt identificada amb totes elles!! M'encanta el teu estil, no paris mai de fer-ho!
Com he rigut
Anònim, 06/10/2016 a les 07:09
+6
-1
Com he rigut amb les vinyetes, i això que ja fa 14 anys del meu últim puerperi.
Felicitats a l'autora
Boníssim
Jana Casares, 06/10/2016 a les 08:43
+4
-0
Que graciós! M'hi he sentit molt identificada!
40 anys enrera
Anònim, 06/10/2016 a les 09:07
+9
-1
A mi també em va passar i fa 40 anys. Van passar 5 anys, dos fills, fins que no vaig tornar ser jo: retornar als estudis, lluitar per els interessos personals, llegir, anar al cinema...complicat a aquells anys pero contenta d' haver començat, juntament amb d' altres dones, a obrir camí.
Clavadito
Anònim, 06/10/2016 a les 10:41
+4
-1
Me he sentido tan identificada! Hace 24 años que tuve a mi hijo mayor y hay escenas que son tal cual. No se me han olvidado. Un diez para la autora.
ARTISTASSA!
Susi Sanchez, 06/10/2016 a les 13:23
+4
-0
Andrea ets una crack!
Ja saps que sempre he sigut molt fan teva, però amb aquestes vinyetes m'has robat el cor forever
T'ESTIMO

Mare lactant!
Fantàstic
Anònim, 06/10/2016 a les 15:18
+6
-0
Bona feina Andrea, ets una artista. Gràcies per representar de manera gràfica els moments que vivim com a mares i pares. És tota una aventura i per molt que algú li costi de dir-ho, és una aventura complicada i va bé que ens poguem sentir identificades amb aquestes vinyetes. ;)
clavat
Anònim, 06/10/2016 a les 16:13
+2
-4
Mi sento molt identificada tonc un peke de 8m i hi han coses q encara em sento identicada
ho sospitava
catacrack, 06/10/2016 a les 20:53
+3
-0
Andrea, fantastic. Jo no he tingut fills perquè sempre vaig tenir clar que no era ni tant bonic ni tan ideal. Ma mare va tenir quatre fills i la realitat va ser massa real...
En aquests moments però la creativitat i l'engin es posen a funcionar a tota màquina, els teus dibuixos en son una prova. Una passada, gràcies per acostar-nos la realitat acompanyada de l'humor. Buff que be´

Per Bologna... Visca la mare que ens ha parit

Fina

QUINA RAÓ
Sílvia G, 06/10/2016 a les 20:59
+5
-0
M'hi he sentit superidentificada. Ha estat MOLT BÉ, perquè som humanes, i no nines de porcellana que tot ho aguanten. ET FELICITO. ETS AUTÈNTICA. GRÀCIES. ENS SENTIM ESCOLTADES.
ben resumit
Anònim, 06/10/2016 a les 21:11
+3
-0
La vinyeta del llit i del cotxet és brutal.
Gracies per dir-ho amb humor!
No estic sola!
Andrea Zayas, 06/10/2016 a les 23:33
+2
-0
Moltíssimes gràcies per tots aquest comentaris!
La veritat és que dibuixar la meva experiència com a mare m'està ajudant moltíssim a canalitzar tanta intensitat!
La veritat és que recomforta llegir-vos i demostrar que no tot és de color rosa...
El rosa el deixem per a la literatura i el cinema...Jo em quedo amb una gamma més variada!

Bona nit...

O no...

A mí ja em reclamen...
Brutal nena
Meri banyoles, 07/10/2016 a les 06:34
+0
-0
Thi he vist...mhi he vist!res es facil i el puerperi es mooooolt xungo pero ara ja estas al club de las malasmadres (vaig a concerts barrakes amb nadons i cotxets,ballo mentre dormen i mil barbaritats més)i en jordi i la valentina amb humor ho fareu tooooot i més!!!!!sou collonuts!!!!
enhorabona
Anònim, 07/10/2016 a les 10:50
+0
-0
Una bonissima tasca, aixó de representar en clau d'humor, el puerperi. Tots els sentiments que descrius son exactament el que vaig viure, sobretot amb la meva primera filla ( quan tot et ve de nou).
és Hora de desmitificar aquesta etapa, ningú no en xerrava, ara fa quinze anys, i la sensació de que un nuvol de felicitat envoltava a totes les mares menys a mi, m'atormentava.
M'encanta quan respons : No només....
Molt bo.
Anònim, 07/10/2016 a les 22:59
+0
-0
Segueix fent vinyetes de la criança i l'educació dels peques. A veure si ho revivim amb aquest humor. He rigut molt
lo has clavao!!!
Anònim, 10/10/2016 a les 18:01
+0
-0
Jo tengo mellizos de 2 años y...empiezo a poder dormir un poco, si con uno te has sentido así imaginate con 2!!!
Me ha encantado xq yo me he sentido igual aunque con el síndrome vaca lechera más agudizado a la hora de darles el pecho o sacarme la leche...agotador!!!
Bravo!
EsthRB, 11/10/2016 a les 10:22
+0
-0
L'Elna té una setmana i passem (passo) de l'ohhhhhh a l'AAAAAAAGHHHGGGGGGGGHGGRRRRR hahaha molt bones vinyetes :D
Ui quina por....
Anònim, 02/11/2016 a les 18:07
+0
-0
Tot just estic embarassada, i a més per decissió pròpia seré mare soltera, llegir i veure el que m'espera fa una mica de respecte! Espero anar trampejant-ho el millor possible!!!!
Una lleona identificada
Anònim, 08/01/2017 a les 01:15
+0
-0
Lo de les visites és tal qual ho has il.lustrat, almenys és en el que jo mhe sentit més identificada, la lleona que surt és impressionant!! Felicitats a lautora per la capacitat de síntesi i d' expressar els sentiments que tantes dones sentim, gràcies per lestona que he passat!
Felicitats per la sinceritat i per compartir-ho!!
M, 14/03/2017 a les 17:00
+0
-0
Jo tinc una nena de 12 mesos i també m'he sentit identificada amb varies coses! Gràcies per fer-nos riure de moments q a vegades ens desborden! I molt bon equilibri entre explicar la part maca i amable i la q no ho és tant ;)
Sort!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Institució de Lletres Catalanes crea una mostra itinerant de l'autor
01/01/1970
La Sala Bikini de Barcelona vibrarà amb les cançons catalanes dels noranta amb el grup Ruc'n'Rull
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
01/01/1970
Un clip il·lustra amb música i dansa la dependència emocional
01/01/1970
L'actor diu que «en cada representació de teatre estem fent avançar el món»
01/01/1970
Les dones de la pel·lícula tenen força i coratge, i lluiten d’igual a igual contra homes enormes