Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 12, 2017 | 17:09
    Anònim gener 12, 2017 | 17:09
    Ja fa temps que només trepitjo el terra... Les meves ales van desaparèixer des de les teves darreres paraules... Crec que, ja ningú, mai més, em farà caure. Ningú em farà somiar... El poema és preciós i m'ha fet dir aquestes paraules. Meravellós aquest projecte!! Gracias. Joana
  2. Icona del comentari de: Jaci a gener 12, 2017 | 22:13
    Jaci gener 12, 2017 | 22:13
    El poema preciós, i precisament avui que m'han tallat les ales i m'he quedat sense poder volar...volar el vol d'un ocell que volia arribar al fons del seu cor per poder treure aquella pedra que no la deixa estimar o deixar-se estimar... ...i ara voldria plorar.
  3. Icona del comentari de: Maria Batalla i Gardella a gener 13, 2017 | 12:43
    Maria Batalla i Gardella gener 13, 2017 | 12:43
    La poesia de Mireia Calafell, preciosa!!!! La veu de Silvia Bel, encantadora!!!! I el traç de la il-lustradora Marta Bellvehí, meravellós!!!! Gràcies Carles Capdevila, per totes les teves informacions, sempre tant Interessants
  4. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a febrer 28, 2017 | 22:49
    Mónica Pin Álvarez febrer 28, 2017 | 22:49
    El poema, és autentic, preciós... Amb una veu molt dolça, serena... per Mireia Calafell. L'il·lustració una meravella que transmetre l'olor a cafè calent. Ja fa mots anys estic tots els dies lluitant.
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2019 | 11:03
    Anònim març 17, 2019 | 11:03
    Precios el poema, Tornare a volar quan deixi de plorar
  6. Icona del comentari de: Inhala a març 18, 2019 | 08:44
    Inhala març 18, 2019 | 08:44
    Molt bonic!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa