Poesia dibuixada

Pistes

De tan a prop del terra, ja no caurem./ I estimar és caure

| 11/01/2017 a les 15:13h
Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Biblioteca, poesia dibuixada
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.
 

COMENTARIS

Estimar és caure
Anònim, 12/01/2017 a les 17:09
+32
-1
Ja fa temps que només trepitjo el terra...
Les meves ales van desaparèixer des de les teves darreres paraules...
Crec que, ja ningú, mai més, em farà caure. Ningú em farà somiar...

El poema és preciós i m'ha fet dir aquestes paraules. Meravellós aquest projecte!! Gracias.
Joana

Sense ales
Jaci, 12/01/2017 a les 22:13
+14
-0
El poema preciós, i precisament avui que m'han tallat les ales i m'he quedat sense poder volar...volar el vol d'un ocell que volia arribar al fons del seu cor per poder treure aquella pedra que no la deixa estimar o deixar-se estimar...
...i ara voldria plorar.
Pistes
Maria Batalla i Gardella, 13/01/2017 a les 12:43
+4
-0
La poesia de Mireia Calafell, preciosa!!!!
La veu de Silvia Bel, encantadora!!!!
I el traç de la il-lustradora Marta Bellvehí, meravellós!!!!

Gràcies Carles Capdevila, per totes les teves informacions, sempre tant
Interessants
ESTIMAR ÉS CAURE.
Mónica Pin Álvarez , 28/02/2017 a les 22:49
+5
-0
El poema, és autentic, preciós...
Amb una veu molt dolça, serena... per Mireia Calafell.
L'il·lustració una meravella que transmetre l'olor a cafè calent.
Ja fa mots anys estic tots els dies lluitant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
La Fundació Mapfre inaugura una nova exposició d'imatges del segle XX
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
El documental "Laughing to death" reivindica l'humor com a eina transformadora
01/01/1970
Una animació ens ajuda a reconèixer les persones que maltracten
01/01/1970
Descobrim els films de capçalera de l'actor, que forma part de l'obra «El fantasma de Canterville»
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible