Poema

M'acabo alçant

Deixo enrere nits de pànic i terror

Això ara no toca, nena

| 02/02/2018 a les 23:44h
Especial: Feminisme
Arxivat a: Biblioteca, feminisme

Foto: www.mayaangelou.com

 

Em podeu degradar en la història
amb mentides inquietants.
Tractar-me com si fos escòria.
Però jo, com la pols, m’acabo alçant.
 
Que sigui descarada us molesta?
Per què emmudiu de tristor?
Perquè faig com si brollés petroli
del bell mig del menjador.
 
Com les llunes i els sols,     
amb la certesa del mar,
com l’esperança que sura,
jo sempre m’acabo alçant.
 
Em volíeu veure enfonsada?
Amb el ulls baixos, plorant?
Les espatlles arronsades,
llançant crits desesperats?
 
La meva arrogància us ofèn?
Per què us costa tant de pair?
Perquè ric com si tingués mines d’or
al fons de tot del jardí.
 
Em podeu mirar amb ulls de ràbia,
amb paraules, disparar a matar.
Menystenir-me, si cal trepitjar-me,
però jo, com l’aire, m’acabo alçant.
 
Per què us provoca sorpresa
que sigui una dona sensual?
Que balli com si entre les cames
només hi tingués diamants.
 
Dels caus de vergonya del passat.
Jo m’alço.
D’un dolor per sempre arrelat.
Jo m’alço.
Soc un oceà negre, ferotge i brillant.
Contra la marea m’hi trobareu lluitant.
 
Deixo enrere nits de pànic i terror.
Jo m’alço.
M’espera una albada de llum i claror.
Jo m’alço.
Dels ancestres porto càntics de pau.
Soc el somni i l’esperança de l’esclau.
Jo m’alço.
Jo m’alço.
Jo m’alço.
 
 
(traduït per Anna Pena)
 


Still I Rise
 
You may write me down in history
With your bitter, twisted lies,
You may trod me in the very dirt
But still, like dust, I'll rise.
 
Does my sassiness upset you?
Why are you beset with gloom?
’Cause I walk like I've got oil wells
Pumping in my living room.
 
Just like moons and like suns,
With the certainty of tides,
Just like hopes springing high,
Still I'll rise.
 
Did you want to see me broken?
Bowed head and lowered eyes?
Shoulders falling down like teardrops,
Weakened by my soulful cries?
 
Does my haughtiness offend you?
Don't you take it awful hard
’Cause I laugh like I've got gold mines
Diggin’ in my own backyard.
 
You may shoot me with your words,
You may cut me with your eyes,
You may kill me with your hatefulness,
But still, like air, I’ll rise.
 
Does my sexiness upset you?
Does it come as a surprise
That I dance like I've got diamonds
At the meeting of my thighs?
 
Out of the huts of history’s shame
I rise
Up from a past that’s rooted in pain
I rise
I'm a black ocean, leaping and wide,
Welling and swelling I bear in the tide.
 
Leaving behind nights of terror and fear
I rise
Into a daybreak that’s wondrously clear
I rise
Bringing the gifts that my ancestors gave,
I am the dream and the hope of the slave.
I rise
I rise
I rise.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat celebra la 63a edició del certamen floral
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La cara fosca d'una comunitat s'enfronta a les seves pitjors pors al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 propostes del festival poètic de la capital
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona celebra la «VI Festa de la Ciència»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Details of your look, like your touch/ Killing me by shot, just in once
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB projecta un avançament del documental «Dos Cataluñas»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions del filòsof, que deia que «conquerir la por és el principi de la riquesa»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat