Intro: SOL SIm x2
SOL Els llums s’han apagat,
han tret el pasSIm tís,
aplaudien els pares, els tiets i els aSOL mics
tots alhora, agrupats en un únicSIm crit,
“que demani un desig, que demani un deDO sig”.
I tu, nerviosa,SIm com sempre que
et toca ser el centre d’atenció,
DO has fixat els ulls en un punt
impreRE cís del menjador
DO un segon, dos segons,
tres segons, quatre i cinc.
SOL DO x2
SOL Els teus ulls cavalcaven
buscant un deDO sig,
les espelmes cremaven i alguns dels aSOL mics
t’enfocaven amb càmeres de retraDO tar,
una veu comentava “ai, que guapa esRE tà”
i jo, en el fons, m’acabava el culet de laSIm copa deciDO dit
a trobar un raconet adequat perLAm fer-me petit, peRE tit.
DO Del tamany d’una RE mosca,
del tamany d’un mosSOL quit.
Per un cop empetitit, sota els tamboDO rets
i la taula allargada pels dos cavalSOL lets,
fer-me pas amb prudència per un entrDO amat
de sabates d’hivern, de confeti aixaRE fat,
i esprintar maleint la llargadaSIm dels meus nous pasDO sets
i amagar-me entre un tap deLAm suro i la paREm ret
DO just a temps que no em RE mengi
el collons de gaSOL tet.
I escalar les sanefes del teu vesDO tit
i falcar el peu esquerre en un descoSOL sit
i arribar-te a l’espatlla i seure en un boDO tó
i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiRE ró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en unSIm últim salt fiDO nal
i accedir al teu desig travessant la paLAm ret del llagriREm mal.
DO Ara un peu! Ara un RE braç!
Ara el tors! Ara el SOL cap!
SOL DO SOL DO RE SIm
DO LAm RE DO RE SOL
I ja dins del desig veure si hi ha bon amDO bient,
repartir unes targetes, ser amable amb laSOL gent
i amb maneres de jove discret i eduDO cat
presentar els meus respectes a l’autoriRE tat,
escoltar amb atenció batalletes cuSIm rioses als més DO vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·LAm lustres viatREm gers
DO i amb un home amb corRE bata
que no sé qui SOL és.
I en el núvol de somnis que tens a l’aDO bast
i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuSOL ràs,
detectar un caminet que m’allunyi delDO grup
o una ombreta tranquil·la on, desaperceRE but,
estirar-me una estona i, per fi, relaSIm xar-me celeDO brant
el plaer indescriptible
que és estar ambLAm tu,
avui que et fas RE gran,
DO mentre a fora de l’ull les espelmes RE es van apaSOL gant.
aplaudien els pares, els tiets i els a
tots alhora, agrupats en un únic
“que demani un desig, que demani un de
I tu, nerviosa,
les espelmes cremaven i alguns dels a
t’enfocaven amb càmeres de retra
una veu comentava “ai, que guapa es
i jo, en el fons, m’acabava el culet de la
a trobar un raconet adequat per
Per un cop empetitit, sota els tambo
i la taula allargada pels dos caval
fer-me pas amb prudència per un entr
de sabates d’hivern, de confeti aixa
i esprintar maleint la llargada
i amagar-me entre un tap de
I escalar les sanefes del teu ves
i falcar el peu esquerre en un desco
i arribar-te a l’espatlla i seure en un bo
i agafar un pelet d’aire i, amb un salti
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un
i accedir al teu desig travessant la pa
I ja dins del desig veure si hi ha bon am
repartir unes targetes, ser amable amb la
i amb maneres de jove discret i edu
presentar els meus respectes a l’autori
escoltar amb atenció batalletes cu
fer-me fotos gracioses amb altres il·
I en el núvol de somnis que tens a l’a
i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viu
detectar un caminet que m’allunyi del
o una ombreta tranquil·la on, desaperce
estirar-me una estona i, per fi, rela
el plaer indescriptible
que és estar amb
