El bròquil (Acords)

LAm SOL RE DO x4

LAmNo dic que tots els dies siguin de sol,
tampoc dic que tots els diFAvendres siguin de MIfesta.
LAmNo t’exigeixo que tornis pregant-me perdó
si plores amb llàgrimes FAseques parlant-me d’MIella.
REmAi Ramon, quin mal em MIfa, noi, quin mal em LAmfa, noi,
que marxessis sense dir-me on ‘DO#dimnaves.
REmAi Ramon, que SOLse t’ha acabat el, SOL#el bròquil.

LAmJa sé que SOLno soc Sant DOPere, però poREdríem parLAmlar-ne, amor.
Que no noSOLmés de pa viu DOl’home i les teves exREcuses fan puLAmdor.
Dels grans erSOLrors se n’aDOprèn i jo sé que aREvui el teu LAmcor és meu.
Millor que et SOLguardis tot aiDOxò, que ja no et crec
i a més a REmés duus pintallavis al LAmcoll.

LAmJa hi tornem a ser, SOLja hi tornem a ser. DO       RE
LAmJa hi tornem a ser, SOLja hi tornem a ser. DO       RE

No LAmpuc demanar que l’hivern em perdoni un roser
ni puc esperar que una alFAzina em doni MIperes.
No LAmpuc demanar eternitat a un ridícul mortal
ni anar alimentant a les FAtruges amb faves MItendres.
REmAi Dolors no sé què et MIpassa, no sé què et LAmpassa,
que LAmja no rius les DO#dimmeves gràcies.
REmAi, Ramon. ASOLra ja no estàs per,SOL# per hòsties.

LAmJa sé que SOLno soc Sant DOPere, i és que no esREtic pas fet LAmde cartró.
Que no noSOLmés de pa viu DOl’home i les teves exREcuses fan puLAmdor.
Dels grans erSOLrors se n’aDOprèn i jo sé que tuRE m’estiLAmmes a mi.
Millor que et SOLguardis tot aiDOxò, per aquesta fresca
malcaRErada que t’embruta amb carLAmmí.

LAm SOL RE DO x2

LAmNo te’n vagis, no te’n vagis,
mira nena, no t’espantis,
de dilluns a divendres tens el meu amor,
deixa’m dissabte per anar a fer el pendó.

Au vinga nena, no em castiguis més
i obre la porta que aquí fa molt de fred.
Jo només sóc un home penedit
au vinga nena deixa’m tornar al teu llit.

LAmJa sé que SOLno soc Sant DOPere, però poREdríem parLAmlar-ne, amor.
Que no noSOLmés de pa viu DOl’home i les teves exREcuses fan puLAmdor.
Dels grans erSOLrors se n’aDOprèn i jo sé que tuRE m’estiLAmmes a mi.
Millor que et SOLguardis tot aiDOxò, per aquesta fresca
malcaRErada que t’embruta amb carLAmmí.

LAmJa sé que SOLno soc Sant DOPere, però poREdríem parLAmlar-ne, amor.
Que no noSOLmés de pa viu DOl’home i les teves exREcuses fan puLAmdor.
Dels grans erSOLrors se n’aDOprèn i jo sé que aREvui el teu LAmcor és meu.
Millor que et SOLguardis tot aiDOxò, que ja no et crec
i a més a REmés duus pintallavis al LAmcoll.