M’hi vaig llanDOçar! M’hi vaig llanMImçar!
Vaig alluFAnyar-me de tots, cada dia practiDOcava.
No em vaig guardar trucs amaMImgats,
tot el que FAera llavors vaig apostar-ho a una DObanda.

Deien “quin era el teu SOLsomni de nen?”,
LAmdeien “ja saps, una llum s’apaga, l’altra FAllum s’enSOLcén”.     FA

M’hi vaig doDOnar! M’hi vaig doMImnar!
I, per si algú FAestà dubtant, juraré que m’esforDOçava.
Vaig apuntar a l’estel més MImalt.
Vaig dir “aFAquell seré jo i allò serà la meva DOcasa”.

Deien “allisteu-vos, allisteu-vos, que veureu SOLmón”,
LAmdeien “respecteu cada batec que us FAquedi al SOLcor”.     FA

I siguis qui DOsiguis, o sigui qui FAsigui qui et penses que REmets,
t’hauria encantat el miDOracle dels FAmúsculs en moviREmment.
I vagis on DOvagis, o FAsigui on sigui que et penses que REmvas,
mai SOLhas desafiat DOtant la FAlògica elemenDOtal.
Creu-me, FAmai t’has confós LAmtant entre el que és DOmàgic i el que és SOLreal.

DO SOL LAm FA SOL x2

DODeien “estimeu, perdeu el seny, jugueu SOLfort,
LAmfeu un gran ridícul, blasfemeu, desafFAieu la SOLsort!”.

I no us puc ni us vull neDOgar que m’hi vaig llanMImçar
i feia aiFAxí amb el barret quan la gent em saluDOdava.
M’hi vaig doDOnar! M’hi vaig doMImnar!
I ho vaig teFAnir tan a prop que a estones ho toDOcava.
M’hi vaig llanDOçar! M’hi vaig llanMImçar!
No em negaFAreu un agut sentit de l’especDOtacle.


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa