Feliu Ventura

El piano

Convocatòria

Busqueu l’escletxa, la més gran:/ eixiu junts al carrer i reagrupeu-vos
El piano

Adeu

Només et vull agrair/ tot el temps que hem estat junts
El piano

No sé què sent

Et vull amb mi,/ la teua pell completa,/ com un somni
El piano

Història d’un sofà

on vaig aprendre/ a descordar roba interior
El piano

El pes d’un somriure

I no escriure el teu nom, amb el dit,/ en la pols de l'oblit
Biblioteca

Com un record d’infantesa

«T’hem donat tota la tendresa que poden donar uns pares que han sobreviscut a la seua filla i que han hagut de criar el seu nét com a penyora del destí»