Feliu Ventura
Convocatòria
Busqueu l’escletxa, la més gran:/ eixiu junts al carrer i reagrupeu-vos
Adeu
Només et vull agrair/ tot el temps que hem estat junts
No sé què sent
Et vull amb mi,/ la teua pell completa,/ com un somni
Història d’un sofà
on vaig aprendre/ a descordar roba interior
El pes d’un somriure
I no escriure el teu nom, amb el dit,/ en la pols de l'oblit
Com un record d’infantesa
«T’hem donat tota la tendresa que poden donar uns pares que han sobreviscut a la seua filla i que han hagut de criar el seu nét com a penyora del destí»