Maria-Mercè Marçal
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola
Visc amb la mort enganxada
No hem fet l’amor després de la notícia, hi ha com un estrany pudor
Covava l’ou de la mort blanca
Mare, no ploris per mi, mare./ No ploris per mi mare, plora amb mi
No sé estimar-te sense el feix
A contra-llum, a contra-llei/ no sé estimar-te sense mort
El meu amor sense casa
Que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
Dues dones
Fer néixer i néixer, vives/ en el nom i en la carn
Cançó de fer camí
Juntes farem nostra la nit
Desglaç
T’estimo quan et sé nua com una nena/ com una mà badada, com un reclam agut
Vint-i-u de desembre
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor
T’estimo perquè sí
Perquè el cos m'ho demana./ Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert