Montserrat Abelló
Cadascú ha de tenir…
Més enllà del sol/ viurà el desig/ i la recança/ de la primera paraula
I aprenc a dir que No
Que ja no és temps de plorar/ ni de lamentar-se
I aprenc a dir que No
Que ja no és temps de plorar/ ni de lamentar-se
Cadascú ha de tenir…
Més enllà del sol/ viurà el desig/ i la recança/ de la primera paraula
I aprenc a dir que No
Que ja no és temps de plorar/ ni de lamentar-se
Buscar ben endins
Viure en l'aire que t'envolta,/ en el vol d'un ocell
No hi ets
i et sé present en mi/ en cada gest, en cada/ paraula
A la meva mare
La vella casa sota l'ombra/ espessa, els geranis que/ regaves lentament
No és estar sola que puny
Ara ve el moment terrible/ en què passem pel costat/ sense veure-hi
M’he anat perdent
Ja no em conec/ les mans, els peus