Casaldàliga i l’esperança que fa feina

14 reflexions del bisbe i poeta, que deia que «la solitud no s'ha de vèncer, s'ha de viure»

Pere Casaldàliga va néixer el 16 de febrer de 1928 a Balsareny, i va morir el 8 d’agost de 2020 a Sao Paulo (Brasil). El bisbe i poeta, vinculat a la teologia de l’alliberament, ha viscut com a missioner a Brasil. De conviccions fermes, va arribar a estar amenaçat de mort per la seva tasca en defensa dels drets dels indis xavante, per plantar cara al poder. En llegim 14 reflexions i n’escoltem una entrevista emesa al programa Paral·lels (TV3). 

Foto: Arxiu


1. La solitud no s’ha de vèncer, s’ha de viure.

2. El problema és tenir por de la por. Que la por et faci renegar d’un principi o deixar d’assumir una responsabilitat.

3. Aquell que no és totalment honest amb el seu dia a dia, no pot canviar el món.

4. En aquest món no hi ha ningú inútil.  

5. Allò que em fa és el que dono, no el que tinc. Com més dono, més tinc, perquè soc més.

6. Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.

7. La primera qualitat que ha de tenir una bona persona ha de ser la coherència. Que en el fons, segons paraules de l’Evangeli, seria practicar la veritat. En segon lloc, la comprensió.

8. Si hem superat esclavituds antigues, no inventem esclavituds modernes. Humanitzem la humanitat.

9. Lamento que el primer món sigui tan sensible davant dels atemptats (com el de Nova York) i no sigui sensible de veritat per Àfrica i pel gran atemptat diari, que és la fam al món i l’exportació d’armes.

10. La solució sempre és l’esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i de l’alliberament.

11. El pobre dolent té un avantatge: el de ser pobre. El ric dolent, dos inconvenients.

12. Desgraciadament la religió ha provocat les més satàniques guerres al llarg de la història. Pensava que hauríem arribat a un temps tan sensibilitzat que ja no utilitzaríem el nom de Déu per fer la guerra.

13. L’Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?

14. És molt més important tenir l’última sensibilitat que l’última paraula.

Comentaris

    Tofer Agost 9, 2020 3:06 am
    Una gran persona, demés que fan falta al .món i prediquen amb l' exemple de la seva honestitat i no de la hipocresia.
    Anònim Agost 9, 2020 8:39 am
    Pere, tots hauríem de lluitar per ser un trosset de tu..
    Francesc flop Agost 9, 2020 11:23 am
    Casaldàliga és un altre far que ens mostra la solució de l'equitat i en defitiva del món . De vegades penso que la vida no té sentit, però amb la llum d'aquest Far repenso que sí que en té. Cal seguir-lo.2020
    Carme Calleja Agost 10, 2020 12:04 pm
    Si arreu del mon hi hagues un tant sols un Casaldaliga a cada pais ....fent la tasca que ell ha fet ....no caldria cap esglesia ni religió... res mes important que predicar amb l'exemple.Descansará amb pau ...s'ha guanyat tot el cel .....si n'hi ha.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...