«Qui és la Generalitat de Catalunya per fer propostes de com hem de parlar o escriure? Perquè, és clar, si l’autoritat sobre la llengua la tenen els polítics, aleshores hem d’acceptar les propostes dels ajuntaments creatius, començant pel de Barcelona amb els seus donanatges (perquè les dones no devem ser prou bones perquè ens facin homenatges), o el de Sentmenat amb els seus tions i tiones (les tiones amb trenes, és clar; com, si no, sabríem que no són tions?), o el de les Masies de Voltregà amb Sant Jordi i Santa Jordina (a veure si se’n recorden dels seus patrons i surten amb una Santa Lluciana i una Santa Marciana). Però tot plegat ens porta a una pregunta més inquietant: no es tractava d’igualtat? No es tractava de visibilitzar les dones? Com és que la mateixa Generalitat acaba banalitzant la igualtat proposant vacances per a “gossos i gosses”?»

S’ho pregunta la lingüista M. Carme Junyent a la introducció de Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, el llibre (publicat per Eumo) que ella mateixa ha coordinat i on una setantena dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista. Us oferim un dels setanta escrits que hi trobareu. El signa Neus Nogué Serrano, professora agregada de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.

Foto: Catorze


Quan el llenguatge no és sexista i quan sí que ho és


Sobre el masculí genèric i altres aspectes de la llengua que sovint es consideren sexistes i es miren d’evitar (forçant la morfologia, la semàntica i la sintaxi), després d’uns quants anys de pensar-hi, d’informar-nos-en i d’observar-ne els usos, ara sabem:

• Que no hi ha una correlació directa entre gènere gramatical i sexe.

• Que les societats amb llengües que no tenen masculí genèric no són més igualitàries.

• Que desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… no fa la societat més igualitària; i no només això, sinó que fer aquests desdoblaments pot donar una imatge falsa d’igualtat (en la persona que els fa, en el document legislatiu que els recull…) que amagui actituds i regulacions que discriminin les dones.

• Que desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… i no desdoblar els empresaris, els banquers, els inspectors d’Hisenda… indica que no parlem d’un fenomen estrictament gramatical.

• Que en un text llarg el desdoblament sistemàtic no s’aguanta, que espontàniament no l’aguanta ningú, i que provoca problemes diversos en el manteniment dels referents (adjectius que concorden amb els noms desdoblats, pronoms que els substitueixen un cop esmentats…).

• Que alternar desdoblaments i no desdoblaments (cas molt freqüent) pot provocar problemes d’interpretació.

• Que s’ha acceptat gerenta a corre-cuita en el diccionari normatiu, i que no acceptar-hi també amarganta, coenta, lluenta… és com a mínim discutible.

• Etcètera.


I em pregunto com acabarà afectant aquesta mena de criteris la reivindicació del reconeixement de la diversitat d’identitats sexuals més enllà del binari home/dona. Al meu entendre, el llenguatge sexista (i discriminatori en general) és una altra cosa. És sexista:

• Que un diari parli de Rajoy i Espe o de Rajoy i Soraya, i que en una campanya electoral els cartells o els eslògans diguin Laura presidenta. President Puigdemont.

• Que es parli, en una notícia, en una enciclopèdia o en qualsevol altre text, d’un arquitecte i la seva dona, d’un enginyer i la seva dona, com si el centre del món fossin els homes i la professió (guai) que exerceixen, i les dones giréssim al seu voltant.

• Que els homes interrompin les dones quan parlen o no els deixin prendre el torn de parla.

• Que un llibre de text (o una exposició, o qualsevol altra manifestació cultural o científica) amagui les aportacions que han fet les dones a la ciència, a la tècnica, a la literatura, a qualsevol art.

• I tantes altres maneres que té el llenguatge verbal —i el no verbal— de situar els homes al centre, d’invisibilitzar i menystenir les dones, d’agredir-les amb les paraules (i amb els gestos, les mirades i les postures).

Aquest escrit havia de ser curt. Trobareu altres textos i més exemples a l’apunt «Sobre els límits del llenguatge no sexista» del meu blog En altres paraules.


Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou


© 2021, les autores respectives
© d’aquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic

Comentaris

  1. Icona del comentari de: ciutadà a setembre 06, 2021 | 17:41
    ciutadà setembre 06, 2021 | 17:41
    Hi ha una figura gramatical , la hiperonimia, que resol el problema; el masculí val per als do géneres. El pretés llenguatje no sexista és una solemne bajanada. Els japonesos, que no tenen ni masculí ni femeni (tampoc sigular ni plural) ho tenen resolt. I d'altres.
  2. Icona del comentari de: Observador a setembre 07, 2021 | 04:03
    Observador setembre 07, 2021 | 04:03
    El pretés llenguatge no sexista és, en realitat, un IGUALITARISME CRETINOIDE. Sense paliatius.
  3. Icona del comentari de: ADS a setembre 07, 2021 | 08:14
    ADS setembre 07, 2021 | 08:14
    El títol correcte del llibre no hauria de ser "Som dones, som lingüistes, en som moltes i diem prou"? Sembla que pensant (encertadament) en rebatre la pseudofilologia benintencionada però incorrecta que se'ns vol vendre, oblidem els pronoms febles...
  4. Icona del comentari de: Àngela a setembre 07, 2021 | 09:59
    Àngela setembre 07, 2021 | 09:59
    Felicitats pel llibre. L'estic llegint i m'agrada molt. Ja pensava com vosaltres abans de llegir el llibre. Ja és hora que algú aixequi la veu contra aquest cúmul de bestieses que estrafan la llengua. Primer ho feien uns quants exaltats però a poc a poc l'administració s'hi posa també, cosa inaudita, i l'IEC calla, cosa deplorable. Amb aquest llenguatge, les dones acaben pensant que si no les menciones expressament no hi són. És excloent, no inclusiu. Barroer, estrafet, carregós, incomprensible, bast... I no parlem del femení genèric que cau en la mateixa trampa que critica del masculí genèric (que diuen, no gènere neutre com dieu vosaltres). Moltes gràcies a totes!
  5. Icona del comentari de: Clara a setembre 07, 2021 | 22:03
    Clara setembre 07, 2021 | 22:03
    Doncs jo segueixo pensant que, per exemple en un aula, dir nens i nenes fa que les nenes se sentin incloses en el grup, visibilitzades i igual d'importants que l'altre sexe. Si no fos així, no passaria tantes vegades que quan hi ha un grup de 19 noies i un noi, aquest fa saber el seu malestar quan es parla solament en femení. A ningú li agrada sentir-se fora i la llengua ha de ser inclusiva.
    • Icona del comentari de: Au, vinga! a setembre 07, 2021 | 23:41
      Au, vinga! setembre 07, 2021 | 23:41
      Ja ho era, d'inclusiva, i cap nena que no hagués estat adoctrinada com les d'ara se sentia exclosa perquè tots apreniem a entendre el genèric en la parla. Cal ser molt curt per entendre que quan es parla dels alumnes d'una escola et refereixes només als nens.
  6. Icona del comentari de: Guim a setembre 08, 2021 | 07:00
    Guim setembre 08, 2021 | 07:00
    Algú sap encara que hi ha un mot com aquest? TOTHOM. Etimologia: Forma pronominal del llatí homo ‎(«PERSONA, home»), segle XII.
  7. Icona del comentari de: Eulàlia Pagès a setembre 08, 2021 | 12:21
    Eulàlia Pagès setembre 08, 2021 | 12:21
    Jo també estic molt farta d'aquesta impostura imposada sobre el desdoblament. És bàsicament una aixecada de camisa per fer-nos creure que així ja està tot arreglat i no cal que ens capfiquem amb una igualtat real. Per tant, he tirat pel dret i he fet el manifest trans i el poso en aquest espai públic per si algú li interessa. *Manifest Trans* Aprofitant l'avinentesa de que a la vida real s'està fent un esforç per integrar i normalitzar a les persones trans, no veig cap motiu perquè la llengua no es pugui actualitzar amb concordança amb els temps que ens toca viure. Per tant, he decidit de manera unilateral reanomenar com a trans el que abans se'n deia gènere masculí. I amb el canvi de nom també n'he canviat la definició. Al cap i a la fi les definicions que atorguem als mots també van ser arbitràries en els seus inicis, i per tant poden estar subjecte a canvis segons el context i la conveniència del moment. Per tant, el nou gènere trans és ambivalent, és a dir, inclou els dos gèneres, tant el femení com el masculí. I el dit gènere masculí deixa d'existir. Amb aquesta nova definició no cal fer el desdoblament perquè ara ja ningú en queda exclòs. Així ja no cal dir: els pilots i les pilotes. I el gènere femení ara passa a ser femení-trans. És a dir, per una banda és femení marcat, i per una altra és trans ja que a vegades transcendeix el femení marcat. Això es veu en frases com: aquest noi és una meravella, aquest home és una toia. Amb el nou gènere trans, també podem dir: aquesta noia és un geni, o el primer programador de la història va ser una dona,… etcètera. D'aquesta manera, tant els textos com els discursos no queden encarcarats i guanyen fluïdesa, ritme i s'acaba amb la dualitat masculí-femení. E. Pagès-Morales
  8. Icona del comentari de: David a setembre 08, 2021 | 18:08
    David setembre 08, 2021 | 18:08
    Penible, és poc... Com que ara som totis tan llepafils, proposo que el concepte global "la humanitat", d'un femení massa estrident, esdevingui "lo humantotis" amb el lo neutre al davant. Em sentiré més representat com a mascle? No ho crec pas, però hauré contribuït a l'esperpent ben dignament, Adeessa, o Adéu-siau!
  9. Icona del comentari de: ciutadà a setembre 08, 2021 | 18:42
    ciutadà setembre 08, 2021 | 18:42
    A veure aquests savis com s'ho empesquen per canviar el mot "Humanitat" que, obviament, vé d' "Home" ". Encara els queden ganes d'embolicar la troca després d'aquell intent esperpèntic de "Sororitat". Com hi ha món, que s'ha de ser cretí!.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix