L’actitud innovadora es pot entrenar. I es pot aplicar a tots els sectors. Fins i tot als que es dediquen a millorar la vida de les persones. Ho diu qui en coneix bé els secrets: Ferran Adrià. El cuiner que ha fet la volta al món amb la seva visió innovadora aplaudeix també els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social.
Per aprendre a innovar és fonamental comprendre què és la innovació, que no és altra cosa que la introducció d’un canvi en una organització per aconseguir l’èxit comercial. Però aquesta definició és bàsica, freda: cal tenir en compte, també, l’actitud innovadora, que té a veure amb el que és disruptiu. Es tracta d’estar atent als canvis, més enllà dels que són obligatoris. De fet, aquesta actitud es pot entrenar i és important parlar-ne, incorporar-la tant en empreses que cotitzen a l’IBEX com a les pimes, autònoms, fundacions i entitats amb finalitats socials.
No obstant això, penso que és important no caure a la “innovatitis”: abans d’innovar, cal saber gestionar. No es pot parlar d’innovació i no saber què és un pressupost o un seient comptable. També convé que les empreses funcionin en un context ètic; tot i que no és fàcil conjugar diners i ètica, perquè l’ésser humà en general és egoista i vanitós, amb excepcions meravelloses que trenquen les regles i en les quals ens hi hem de fixar per aprendre’n. Per això valoro tant les persones anònimes que dediquen gran part del seu temps i de la seva vida als altres, sense demanar res a canvi. Són molt necessàries.
En aquest sentit, els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social, que reconeixen la tasca de diverses entitats a l’hora de respondre als reptes socials actuals, són meravellosos. De fet, tot el que es faci per impulsar aquest tipus de projectes és fantàstic, i penso que no es valora prou. Cal donar-ho a conèixer més. Em sembla genial que les empreses ajudin els altres a través d’una fundació, i ”la Caixa” en aquest aspecte és única al món.
En el nostre cas, a elBullifoundation posem el nostre granet de sorra fomentant l’actitud innovadora en tota mena d’iniciatives. Ajudem també les ONG, perquè comprenguin, a través del nostre mètode Sàpiens, què és la innovació i com la poden aplicar, perquè trobin l’equilibri entre la por i el risc. Ara, per exemple, estem col·laborant amb Fundesplai, una entitat que desenvolupa educatives i de transmissió de valors per a infants i joves. No arreglarem el món, però sí que mentalitzem les persones de la importància que té aquesta actitud innovadora, de canvi, d’adaptació: això generarà riquesa i d’alguna manera podrem contribuir a erradicar la pobresa. Hem de ser conscients com a societat que cal invertir a donar suport a innovadors que siguin capaços de fer aquestes grans revolucions, tot i que a vegades no sigui fàcil ni disposem de gaires recursos.
Així que, per descomptat, penso que es pot ser innovador a l’hora d’impulsar projectes socials. En aquest tipus d’iniciatives, cal centrar-se en la gestió dels recursos. Es tracta de veure com podem aconseguir, amb pocs diners, fer moltes coses. Perquè hi ha tant per millorar, per arreglar (la fam, les guerres, etc.), que no cal ser innovador en el tema. Això ens porta a haver d’enfocar bé el projecte per no dispersar-nos. L’especialització en els recursos que disposem és fonamental. I cal prendre-s’ho com una marató, no com un esprint. Es necessita temps.
De fet, jo inverteixo el meu temps en això: em llevo a les 4.30 h del matí i treballo 17 hores. Puc ajudar més la societat si dedico el meu temps i els meus recursos a allò que sé fer que no pas si ho inverteixo en una ONG concreta. Gràcies al nostre projecte hem ajudat molta gent a reflexionar sobre la innovació. En el meu cas, el 90% del patrimoni l’he posat a la meva fundació. Ho he fet així perquè no tinc nens ni responsabilitats, no tinc grans luxes, i el que no faig pels meus fills o filles ho faig per les persones.
* Aquest article forma part de la iniciativa Mirades d’Alma (Fundació la Caixa).
