Fred als ulls

sents que et desfàs com/ aquells jerseis de punt de/ mitja que feia la padrina

“Aquest vers trencat ens sobta, se’ns fica al cos, ens corprèn, perquè hi trobam un trencament que sorgeix de dins”, escriu Gabriel de la S. T. Sampol al pròleg de Fred als ulls (Eumo Editorial) d’Antònia Vicens (Santanyí, 1941). Diu que la poeta mostra la complexitat “d’un món que coneixem pels ulls i on s’ha de viure malgrat el fred”. En llegim cinc poemes. 
 

Foto: Catorze


1.

moltes de les coses que abans no vas gosar
fer   ara sí que tens prou coratge
de fer-les   però no pots   a la sang
ja no t’hi creixen lliris   camines   arrossegant


amb les sabates
enfilalls de sols petits   que no 
encalenteixen


2.

la primera vegada t’escarrufa arreplegar
amb la pala i la granera una rata morta   vulguis o no
els seus ulls diminuts transmeten
la soledat d’un desert
de gel   la segona vegada
al damunt de la rata hi llances
fullaraca   i t’oblides del fred


3.

és que a vegades a un pescador
se li romp 
el fil   i et quedes al fons de 
la mar
amb l’ham clavat 
a les genives


4.

sents que et desfàs   com
aquells jerseis de punt de 
mitja que feia la padrina   estiraves un fil
i en un no res del jersei
només quedava el coll o el puny
d’una màniga   ara tu
igual d’inconsistent

t’aferres a una rosa


5. 

si bé vas deixar dit que et volies endur a la tomba
el jardí i les estisores de 
podar   només
hi ha cabut   l’hiverN



Foto: Esteve Plantada

 


 Fred als ulls


 © Antònia Vicens 
 © Eumo Editorial, 2015

Nou comentari

Dancing In the Dark
I check my look in the mirror/ I wanna change my clothes, my hair, my face
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...