Foto: Carolina Tarré
Cos meu,
he nascut per mirar-te sense veure’t,
per guardar la vergonya dins alforges
en un lloc imprecís de les entranyes.
Ignorar-te és saber-te i no sentir-te,
oblidar que existeixes, que hi ets sempre
i que et tinc (a desgrat de mi i de tu).
Voldria esmicolar els miralls del món,
el mirall de la cambra i el dels ulls
que em miren i em mesuren i em suspenen.
Trencar-los tot alhora, per trencar-me
de riure quan ressoni el foll brogit
de la meva victòria.
Plorar
després, potser, pel jo perdut, per l’ànima
perduda i enyorada d’aquest cos,
que es sap vençuda.
No hi ha res llevat
de tu i de mi, i res no s’hi compara;
i tanmateix no et vull, o et vull i dolc,
i guardo la vergonya dins alforges
en un lloc ignorat de les entranyes.
Non si male nunc
© Sònia Moll Gamboa
© Viena Edicions, 2006
