La periodista Tatiana Sisquella va néixer a L’Hospitalet de Llobregat el 12 de juny del 1978 i va morir a Barcelona el 6 de febrer de 2014. La recordem llegint un dels articles inclosos al llibre Un dia qualsevol.

Foto: Robert Couse-Baker


A la vida hi ha algunes coses que a vegades són gairebé millors quan estan a punt de passar que quan passen. L’expectativa, les ganes, la imaginació, les possibilitats, les oportunitats, el què serà i com serà. Tot plegat ens dibuixa en l’imaginari el millor dels escenaris i durant uns instants tot surt com havíem planejat.

Perquè quan estem a punt de començar a llegir un llibre nou o quan estem fent la maleta per emprendre un viatge o quan obrim la carta d’un restaurant recomanat per tothom, aquell instant previ que la cosa passi és únic i meravellós. I el llibre és una obra mestra que ens farà riure i emocionar a parts iguals; el viatge és El Viatge, aquell que explicarem als néts com el punt d’inflexió de les nostres vides i el restaurant… què podem dir del restaurant! Al cel segur que no s’hi menja millor.

L’instant previ és un punt en què tot pot passar, tot surt bé, fantàsticament bé, superlativament bé. Quan estàs esperant que passi una cosa, la cosa ja t’ha començat a passar pel cap com a fantasia perfecta, embogida, bigarrada, però divina, com una muntanya russa amb què només s’atreveixen els més agosarats.

Coneixem una persona i sentim que és a punt de començar una cosa: una amistat com les de quan encara fèiem pactes de sang; una relació com les que vèiem a les pel·lícules d’amor ensucrades; una companyia que no ens fallarà mai i a qui mai decebrem. I la vida és fàcil i bonica i ens imaginem com serà. Però el cert és que l’instant previ és el millor instant i alhora pot ser el pitjor, perquè res ens ferirà tant com una decepció, com adonar-nos que allò no era com esperàvem i comprovar que, a vegades, el llibre té un final tou, el viatge ha estat un despropòsit i el restaurant… què podem dir del restaurant!

I malgrat tot, qui en té prou amb la prèvia?

Foto: CCMA





Article inclòs en el lllibre
Un dia qualsevol

© Hereus de Tatiana Sisquella
© de la imatge de la coberta: Joan Mateu
© d’aquesta edició: Columna, 2014

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Agustí Caudet a febrer 06, 2016 | 17:54
    Agustí Caudet febrer 06, 2016 | 17:54
    Com fuig el temps per entre els dits i marxa enllà i torne, a jugar, amb el teu cabell, que quiet l'espera, com savent que mai serà molt lluny...
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 06, 2016 | 21:22
    Anònim febrer 06, 2016 | 21:22
    Qquand sento la veu de la seva parella,penso amb ella2016
  3. Icona del comentari de: David Salvans a febrer 06, 2017 | 10:59
    David Salvans febrer 06, 2017 | 10:59
    Ulls amarats per l'emoció, pel record, per la impotència de no poder fer res per aquestes injustícies que fan marxar als àngels que fins i tot sense conèixer personalment, es fan estimar tant. Un peto i una abraçada ben forts allà on siguis Tati.
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 06, 2017 | 15:15
    Anònim febrer 06, 2017 | 15:15
    Per anys que passin sempre pensaré que la seva mort va ser una putada.
  5. Icona del comentari de: Roser Viñolas a febrer 06, 2017 | 15:55
    Roser Viñolas febrer 06, 2017 | 15:55
    Amb va impacta tant la seva mort,que encara guardo el diari que sortia la seva foto a la portada i cada nit quant sento al Juan maria Pou sempre penso en ella ,el dia que va sortir al Club amb aquella energia,quins pebrots ,càncer de merda....2017
  6. Icona del comentari de: Mercè Carner a febrer 06, 2017 | 17:26
    Mercè Carner febrer 06, 2017 | 17:26
    Sempre et recordaré Tati! Quant t'escoltava per la ràdio, m'agradava molt sentir-te. I sobre tot recordo el teu riure tant fresc i alegre. Et trobo a faltar tant!....
  7. Icona del comentari de: Montse Gómes Llussà de a febrer 06, 2017 | 19:09
    Montse Gómes Llussà de febrer 06, 2017 | 19:09
    Un destí fatídic se t'emportà després de passar per mil i un tractaments. Parlant de tu a El sopar vam notar com havies viscut...apassionadament vital...en volíem més...o
  8. Icona del comentari de: Kireta a febrer 06, 2017 | 21:02
    Kireta febrer 06, 2017 | 21:02
    Em va impressionar molt l'altre dia al escoltar al seu Joan...era la cara de la Tati reflactida als seus ulls...molt emotiu!!!
  9. Icona del comentari de: Anònim a febrer 06, 2017 | 23:07
    Anònim febrer 06, 2017 | 23:07
    Passat el temps encara podem notar la teva vitalitat, la teva alegria i de ben segur els àngels estan enamorats del ressó de les teves rialles. T'anyorem
  10. Icona del comentari de: Anna Colom a febrer 06, 2017 | 23:14
    Anna Colom febrer 06, 2017 | 23:14
    Vaig passar estius magnífics amb tu i al cap dels any em va agradarsentir te a la ràdio. Et recordo molt sovint
  11. Icona del comentari de: Anònim a febrer 07, 2017 | 21:24
    Anònim febrer 07, 2017 | 21:24
    Estic emocionada de llegir els comentaris d'estima que rep la Tatiana... Jo també formo part del grup de persones que estimàvem la Tati sense conéixer-la. Perquè ella era humana, i escrivia i parlava des de la senzillesa de la humanitat. Quan ens va deixar em va quedar un buit molt gran, i una tristesa infinita. Hi penso molt sovint i tinc l'esperança que allí on siguis t'arribi tota l'energia positiva de la gent que, com jo, t'admiràvem i t'admirem.
  12. Icona del comentari de: Anonimmarta cairol a juny 12, 2017 | 12:44
    Anonimmarta cairol juny 12, 2017 | 12:44
    Yo tampoc la conexia. Pero y an personas que no va falta conexa. Per trobarlas a falta .estén pasant moment de gent que es ingust que ens dexin
  13. Icona del comentari de: Anònim a febrer 06, 2019 | 20:58
    Anònim febrer 06, 2019 | 20:58
    Com es trobe a faltar . El seu somriure . La seva manera de comunicarse. Jo estic buscan el llibre fa molt de temps per tot arreu i no el trobo .

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix