Us oferim uns fragments dels pròlegs del llibre «Lola Anglada. Memòries 1892-1984», publicat per la Diputació de Barcelona. L’edició de l’obra ha anat a cura de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll.
Aquí podeu llegir una selecció dels textos del capítol «Anècdotes i records».

Escena d’infants (1915-1920). Dibuix aquarel·lat sobre paper. Foto: Fons DIBA.
La recerca
Vam començar a consultar les memòries inèdites de Lola Anglada Sarriera quan preparàvem l’exposició Lola Anglada, poderosa memòria. Dibuixos i il·lustracions més compromesos. Des del primer moment i animades per la Sra. Montserrat Carrió Callicó, ens vam plantejar estudiar-les amb la idea d’una possible publicació posterior. Pensàvem que podria ser una manera de fer justícia anamnèsica amb aquesta artista tan compromesa amb el seu país. Ella va deixar la major part de la seva obra i vuit finques, situades a Barcelona, a la Diputació de la província a canvi d’una pensió vitalícia i d’un museu on conservar i exhibir la seva producció artística, que l’artista volia que restés per sempre a Catalunya. Malauradament, encara avui, no s’ha posat la primera pedra al museu promès.
[…]
[…]
[…]
La por i la voluntat de voler restar a Catalunya la portà a recloure’s, primer en el pis dels seus pares, després treballà en el de Francesc Curet, fins que trobà el del carrer d’Enric Granados de Barcelona, que li servia d’habitatge i de taller d’estampació alhora. Finalment, gràcies a les gestions amb Joan Nolis, que havia estat alcalde de Tiana, pogué retirar-se a la casa dels estiueigs familiars, on va romandre massa oblidada fins als darrers dies.
[…]
[…]

Colomars i estels. Any 1875. Dibuix aquarel·lat. Foto: Fons DIBA
Filla d’una família ben patriarcal de la burgesia del país, Lola Anglada rep una educació irregular, paternalista i femenina, però il·lustrada i un tant lliberal, pròpia de les classes benestants de principis de segle XX. I, per altra part, té la fortuna de néixer en uns temps remoguts per la primera onada feminista europea, que difon amb insistència les idees d’emancipació femenina al costat de les d’igualtat i justícia social.
Forta de caràcter i rebel, Lola adoptarà ben aviat posicions crítiques respecte al seu propi statu quo.
[…]
[…]
Ja amb uns trenta anys i després d’abandonar decebuda una relació sentimental en veure que l’home no estava disposat a respectar la seva igualtat professional, Lola Anglada decideix no casar-se mai.

Lola Anglada.
Memòries 1892-1984
Edició a cura de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll
@dels textos i de les il·lustracions de Lola Anglada: Montserrat Carrió Callicó
@dels pròlegs, notes i biografies: Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll.
@de l’edició: Diputació de Barcelona, 2015