L'olor, la papallona de la memòria

Quina relació hi ha entre les olors i les emocions? Per què ens connecten amb tanta rapidesa amb un record? Les olors per a la millora de la veu i la locució actoral és un llibre de Gemma Reguant editat per la Diputació de Barcelona i l’Institut del Teatre. L’autora, que és mestra de teatre, ofereix als actors maneres de millorar la locució d’un text a través de l’olfacte. En llegim 14 fragments que giren al voltant de les olors i de les connexions que tenen amb el cervell.

Foto: Ruslan Zh

1. Els nostres primers avantpassats usaven l’olfacte per detectar l’enemic, per trobar aliment i també per buscar parella. Nosaltres, en aquests moments, no tenim l’olfacte com a sentit especialitzat per permetre’ns la supervivència com el tenia, per exemple, el caçador recol·lector, però l’acte olfactiu encara té propietats poderoses i transformadores.

2. L’olfacte és un sentit ancestral molt proper a les nostres emocions, que ens connecta amb la nostra vida instintiva; olorar ens pot fer sorgir energies inconscients creatives i també memòries amagades.

3. Del cervell més primitiu —la tija enfàlica— van sorgir els centres emocionals, amb els primers mamífers. Aquesta tija enfàlica la va rodejar una mena d’anell que es va anomenar sistema límbic. La percepció de les olors hi està associada. L’olfacte es connecta, sobretot, amb una part d’aquest sistema límbic, anomenada amígdala. L’amígdala està especialitzada en les qüestions emocionals i actualment se la considera també lligada als processos de l’aprenentatge i la memòria.

4. «El sistema límbic només manté unes connexions limitades o indirectes amb els centres del llenguatge. Això explica en certa manera per què a molta gent li resulta difícil expressar en paraules els sentiments i les emocions i per què les olors influeixen sovint en la conducta de les persones sense que en siguin conscients». Daniel Goleman.

5. Que les olors i les emocions van molt lligades, ho hem pogut experimentar tots alguna vegada. Quants cops en entrar en un lloc on respira una olor molt agradable ens hem relaxat o ens hem sentit millor?

6. Un actor que ha treballat la locució del text dramàtic amb olors pot fixar millor el treball d’escena.

7. «L’olor és com una papallona per a la memòria i per això, d’ella, en podem esperar qualsevol cosa». Sebastià Serrano.

8. De la mateixa manera que una idea o una figura coneguda ens pot portar a una emoció deguda al record, les olors també ens poden evocar records i fer-ho d’una manera poderosa. Per tots els canals nerviosos que hi ha en l’organització del cervell, les olors propicien aquest tipus de lligam amb més força.

9. A través de l’olfacte es pot activar vigorosament, també, una emoció antiga, que pot venir lligada a un record conscient o no.

10. El teatre és un art que té com una de les matèries primeres les emocions. Les experiències amb olors indueixen aquest món emocional d’una manera més fàcil.

11. L’òrgan olfactiu no posseeix el monopoli de l’olfacte. El nervi trigemin, encarregat de les sensacions que rebem a la cara, té terminacions que s’estimulen davant de les substàncies oloroses. D’altra banda, sabem que el trigemin és també un nervi que participa en la parla. Aquestes associacions neurològiques també ens poden explicar per què millora tant l’articulació a partir de les olors.

12. L’olfacte ens pot ajudar a memoritzar el text dramàtic més ràpidament i fer que la memorització, a més a més, es produeixi d’una manera més integradora de la veu amb el cos i les emocions.

13. L’olfacte és el més íntim de tots els sentits.

14. El nostre organisme, per gust o per disgust, tria una olor o una altra i l’absorbeix amb més intensitat.