Foto: Maritè Toledo


El motiu tant és.
Cal buscar entre les restes el que ha sobreviscut.
¿Podríem no sentir-nos insegurs,
si els nostres sentiments
són territoris de frontera
perduts, recuperats, tornats a perdre?
Perquè estimar no és enamorar-se.
És tornar a construir, una vegada, una altra,
el mateix pati on escoltar les merles
quan a la primavera encara és de nit.
És l’únic cant d’ocell que podria ser Schubert.
Tu i jo com als vint anys, sols a la cuina,
ens fem forts escoltant aquesta melodia.
Més claredat no l’hem tinguda mai.





Un hivern fascinant

© Joan Margarit
© Proa, 2017

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 16, 2021 | 23:05
    Anònim febrer 16, 2021 | 23:05
    Construir dia rere dia com qui regue una flor. El repte de no rendir-se a la rutina amb l altre.

Nou comentari

Comparteix