«Bona nit, senyores i senyors. Soc Pepe Rubianes, actor galaicocatalà. Dic galaic, perquè vaig néixer a Galícia, encara que gairebé mai he viscut allà, i català, perquè he viscut sempre a Catalunya, encara que mai he nascut aquí.»

Pepe Rubianes va néixer el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcía de Arousa i va morir l’1 de març de 2009 a Barcelona. A través de l’humor, aprendria a dir les coses pel seu nom. Amb una bona dosi d’ironia i amb uns quants somriures per repartir a tort i a dret. El recordem tornant-no a escoltar i llegint-ne 14 reflexions.


1. Sempre he odiat el còmic que va de còmic per la vida.

2. Aquest país, Catalunya, és molt surrealista. Ha tingut com a símbols un goril·la blanc i una marededéu negra.

3. Soc un home que ha dut la independència a extrems obsessius. De petit ja m’agradava jugar sol. No soc amant de donar explicacions.

4. La unitat d’Espanya me la sua pel davant i pel darrere.

5. M’agrada treballar poc i guanyar molt.

6. El nostre és un món de rics que s’avorreixen.

7. Es pot tenir una gràcia innata, però, si no la treballes, la perds quan fa dos minuts que ets en escena.

8. L’humor ha de tenir en compte que mai hi ha veritats permanents. És la poesia de la vida.

9. No és que m’agradi escandalitzar; dic les coses tal com les penso.

10. Segur que ens beneficia formar part del que prepotentment anomenem món civilitzat?

11. Amb tant d’imbècil amb carnet d’opinador, els savis callen.

12. Els grans personatges han estat persones que han rigut de tot. Només l’estúpid es pren seriosament aquesta cosa que anomenem vida.

13. En què crec? En el dia a dia, vaig tirant fins que això s’acabi. M’és igual, allà on aniré. Com a mínim sé que, de tots els que han marxat, no n’ha tornat cap.

14. Saps com de bé m’ho he passat en aquesta vida? Saps com he follat? Saps com he menjat? Saps com he ballat? Que toca descansar? Doncs anem-hi.

Arxiu ND

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix