Il·lustració: Cristina Losantos
Ja tenim premi Planeta una altra vegada i el senyor Lara ha tornat a guanyar i no en Jorge Semprún-Maura, malgrat s’emporti quatre substanciosos milions. En Semprún, encara que no se n’adoni, ha perdut molt en presentar-se a aquest premi.
El senyor Lara, com diria la portera Secundina, ha nascut amb la flor al cul. Cada any no et col·loca una novel·la sinó tres productes en una sola campanya publicitària. Un any descobreix, o s’ensuma, que el comunisme és cosa fina i proclama finalista un economista del PC a qui els escriptors consideren bon economista i no sé si els economistes bon novel·lista. Un altre any “descobreix” que aquí s’escriu en llengua catalana (ai las!, la llengua del país!), i entabana un exiliat brillant perquè faci de traductor abans que de creador. De vegades té la “sort” que una possible guanyadora se li suïcidi poc abans de la nit del Planeta i aleshores, tot comptant amb la necrofília dels lectors, ja no li cal premiar una morta.
Però el senyor Lara sap molt bé que la carn és feble i la butxaca dels escriptors també. No hem de moralitzar, car el nostre editor no ha pretès mai ésser un mecenes de la cultura sinó un estraperlista afortunat barrejat de cansalader de Vic. Per a ell, els llibres són com les botifarres d’Osona. El que ja no acabo d’entendre, la veritat, és que gent que valora el pensament humà i tota la seva grandesa, com José María Valverde, col·labori amb un cansalader. Suposo que deu tenir bones raons que a mi se m’escapen.
Em sembla que era en García Márquez qui deia que la humanitat anirà malament mentre els homes viatgin en vagons de càrrega i la literatura en vagons de luxe. El mal és que als premis Planeta l’únic que viatja en vagons de luxe és el senyor Lara, que, com sempre, ha tornat a guanyar.
Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008
14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.
