Amb qui poder dubtar

A l’hora de la veritat la por et fa valent o et fa covard

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Joe St.Pierre

 


A l’hora de la veritat la por et fa valent o et fa covard. Les paraules que fan de bon dir, d’una ventada –o d’una bufetada– es poden aprimar, empetitir i, per falta de pes, anar-se’n volant. De què serveix buscar-les? Amb qui has de passar comptes quan ja no val la pena comptar?

I sí, és cert que en la fragilitat les coses es tornen més evidents. La mentida és més mentida, i l’aigua freda està més gelada. Però l’abraçada també abraça millor. El sí sense condició –sense el però– és curt i ho omple tot.

A l’hora de la veritat, la veritat es torna relativa. Llavors només calen coses senzilles, que neixin de dins, com tenir algú al costat amb qui poder dubtar. Amb qui poder dir que tens por i que a vegades no saps ben bé si ets valent o si ets covard.

 

Comentaris

    mmontse Agost 2, 2016 2:04 pm
    Molt bonic, íntim, sensible i alhora real.
    Joan-Vicenç Agost 2, 2016 2:18 pm
    És ben certa la fragilitat de les coses però també de les mateixes paraules car d'una mateixa se'n poden treure diversos significats a més d'allò de "Donde dije digo..." El que cal -al meu modest entendre- és mostrar el gest més que la paraula. Com diu la Gemma: que l'abraçada abraci millor i envoltar-se de coses senzilles que neixin de dins (s'entén de dins una bona ànima) i aleshores, sí, "tenir algú al costat amb qui poder dubtar, amb qui poder dir que tens por i que a vegades no saps ben bé si ets valent o si ets covard". Senzillament: genial. Tota la meva més gran i sincera felicitació a la Gemma Ventura per aquesta "hora de la veritat" tan i tan ben descrita. Una abraçada. Joan-Vicenç

Nou comentari