El dia que
Vaig fer plorar la mare
Això era un dia de cada dia a la cuina del pis vell
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
La primera paraula
Ella no ho recorda, però és l'única sospitosa d'aquesta història
L’amiga Trudy
Ho enyoro tot i ho enyoro molt i ho enyoro tant
Em plouen les mans
A viure amb dues fonts al final dels braços ja m'hi he acostumat
De prova en prova
Fins i tot em van mirar els cromosomes per descartar que en realitat fos un home
I no goso dir-t’ho
Em va inundar de sobte i de dalt a baix una alegria insospitada
La gàbia dels lleons
En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga
El meu millor amic
I jo no tinc edat de jugar amb nens de mentida, però també en això vaig per lliure
Com si en sabés
En lloc de baixar per l'escala amb cara de sí-però-no m'hi vaig tirar decidida
Et regalaré un divendres
Deu ser casualitat i tampoc renunciaria ara als dimarts que han de venir
Tota la vida
Potser és la cosa més maca que he fet mai per amor
Paraules així
I avui m'obligo a recordar més sovint els dona'm-la-mà-i-caminem-agafats
Prova de foc sota zero
Em tocava aconseguir la informació per telèfon, amb el meu anglès de Nou Barris i a cegues
Aquella primavera
I ara tenia setze anys i una lucidesa tan sobtada com emprenyadora
L’allisat japonès
Jo ja sabia, de debò que ho sabia, que els cabells no són tan importants
Fins i tot l’avi
Era la persona més alta del meu món i em sentia protegida al seu costat
La primera condemna
La P. devia pensar que renyant-me a mi ens donava una lliçó a tots