La princesa cavaller

Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?

Arxivat a: Poesia, Cambres pròpies


Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d’admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l’aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l’ànima i la buida. Són boniques, d’acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.
 
Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d’altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d’un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l’espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d’elles, només d’elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.
 
I no te’ls creguis quan et diuen que són fines i no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les salva amb un petó. T’asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps?, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s’estimen. Això no t’ho han explicat?
 
No te’ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d’àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta i es fan crostes als genolls i s’empastifen les mans i els peus i neden despullades en l’aigua gelada del riu i després s’eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel camí del bosc, amb els peus descalços i l’olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.
 

Foto: Amanda Tipton

Comentaris

    Anònim Març 8, 2016 12:18 pm
    Que les ganes de ser dona, i lliure, no es converteixin en discriminació feminista. També existeixen princeses rosses, de cabells llargs, esgotades de carregar a les espatlles els estereotips de Hollywood i els prejudicis que comporten. Sobretot, perquè les princeses rosses tampoc no necessiten cap príncep, i també van pel món "en cavall sense brida." I volen maternitat sense homes. I quan "tornen a casa amb gana de lloba" busquen "La fruita. La magrana... / Àngel rebel, tot olor de gingebre."
    Emma Març 8, 2016 2:19 pm
    Diu clarament "no totes", així que no les exclou. Així hauria estat de proclamar "no són", però ja veiem que no és el cas. Tampoc exclou ni culpa els homes quan esmenta que no cal que hi hagi un príncep, perquè és cert, no cal un príncep per ser elles mateixes, però hi pot ser: Ser-hi i compartir la lluita.
    Emma Març 9, 2016 9:20 am
    Srs/es, Ahir vaig intentar publicar un comentari en aquest article i sorprenentment segueixo esperant la seva aprovació. Què ha passat?
    Eva Piquer Març 9, 2016 2:15 pm
    Hola, Emma. No ha passat res. Els comentaris no es publiquen sols: abans els validem, i si no ho fem immediatament és perquè estem treballant en altres coses. Disculpa si l'espera t'ha semblat llarga.
    Anònim Març 10, 2016 10:16 am
    M'ha agradat molt el conte, però no estic d'acord amb el títol. En la meva opinió al llarg de la història del feminisme hem caigut masses cops en voler "imitar" l'home. Per ser una princesa lliure no cal actuar com un cavaller. Cal actuar com el tipus de princesa que sigui cada una, desde la llibertat. Jo no vull actuar com ho fan els cavallers per sentir-me lliure, ho vull fer desde la meva feminitat.
    Charo Cadenas Moraga.- Grullas en la ventana Març 8, 2017 7:49 pm
    http://1.bp.blogspot.com/-0OMcJx8XggA/VSWWQOP7k1I/AAAAAAAAFow/P9ll94J_ZnU/s1600/DSC_0022.JPG
    Pilarin Març 8, 2017 10:09 pm
    M' agradat molt, l'he compartit i dedicat a la meva neta la Clàudia. Ara espero que creixi una mica i llegir-ho plegades
    Mónica Pin Álvarez Març 9, 2017 11:18 pm
    Molt bo, aquets conte. De la jove, Sònia Moll Gamboa. No cal, tenir un príncep, per ser una princesa o un gran senyora. Ni tenir els cabells llargs, per demostrar el rostre brillant i suau. Val com ser dones lliures i tenir un bon cap que sigui de gran envergadura. Totes són princeses amb cabells curts o sense cabells, també.
    PRINCESA ROSA Març 8, 2018 7:39 pm
    I si m'agrada ser rossa? I tenir el cabell llarg i ser delicada i els princeps i els palaus? Quin mal hi ha en voler ser femenina, educada, fràgil? I si trio ser sumisa, mare i esposa en comptes de treballar? Quin mal hi ha si vull un princep que em salvi? Si trio tenir algú que m'estima i regni al meu costat? No vull revolcar-me en el fang, ni banyar-me despullada ni menjar com un ogre famolenc. M'agrada ser etéria i volatil i el rosa i les sabatetes i els vestits de gasa. No vull ni anar a cavall ni rebentar caps ni cuirasses perquè la veritable força no és la força bruta sino l'enginy. No vull ser cavaller, vull ser princesa i vull final feliç.
    Anònim Març 8, 2019 11:55 am
    Aixó es la lletra d'una canço d',una cantat Argentina, i jo crec que és molt certa,i que cadascun és com és,princesa o no,peró YO SOY LO QUE SOY,i sí el acepten bé i sinó s'ho pierden.
    Anònim Març 10, 2019 2:23 pm
    Alletar o no alletar ? Treune l espasa o no tenir ne? Llibertat de decidir i respecte. Sigui quin sigui el sexe. Poder triar en llibertat, sense condicions ni prejudicis. Som persones, som humans. Neixem en un entorn determinat, i al creixer hem de poder decidir, per aixo falta mes coneixement, cultura, filosofia... ... ... M encanten els somnis, les utopies, la ficció, l imaginació de l artista... ... Els comtes no deixen de ser... Això, comtes !!!
    Anton Julià Octubre 29, 2019 5:31 pm
    Gràcies per aquest conte tant bonic i tant necessari. Calen referents positius, com tu mateixa, i és urgent que acabem amb tots els estereotips, com també fas tu. El conte és preciós, i tal com el recites arriba amb tota la seva força. Gràcies un cop més, Sònia.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...