Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d’admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l’aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l’ànima i la buida. Són boniques, d’acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.

Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d’altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d’un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l’espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d’elles, només d’elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.

I no te’ls creguis quan et diuen que són fines i no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les salva amb un petó. T’asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps?, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s’estimen. Això no t’ho han explicat?

No te’ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d’àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta i es fan crostes als genolls i s’empastifen les mans i els peus i neden despullades en l’aigua gelada del riu i després s’eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel camí del bosc, amb els peus descalços i l’olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.

Foto: Amanda Tipton

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 08, 2016 | 12:18
    Anònim març 08, 2016 | 12:18
    Que les ganes de ser dona, i lliure, no es converteixin en discriminació feminista. També existeixen princeses rosses, de cabells llargs, esgotades de carregar a les espatlles els estereotips de Hollywood i els prejudicis que comporten. Sobretot, perquè les princeses rosses tampoc no necessiten cap príncep, i també van pel món "en cavall sense brida." I volen maternitat sense homes. I quan "tornen a casa amb gana de lloba" busquen "La fruita. La magrana... / Àngel rebel, tot olor de gingebre."
  2. Icona del comentari de: Emma a març 08, 2016 | 14:19
    Emma març 08, 2016 | 14:19
    Diu clarament "no totes", així que no les exclou. Així hauria estat de proclamar "no són", però ja veiem que no és el cas. Tampoc exclou ni culpa els homes quan esmenta que no cal que hi hagi un príncep, perquè és cert, no cal un príncep per ser elles mateixes, però hi pot ser: Ser-hi i compartir la lluita.
  3. Icona del comentari de: Emma a març 09, 2016 | 09:20
    Emma març 09, 2016 | 09:20
    Srs/es, Ahir vaig intentar publicar un comentari en aquest article i sorprenentment segueixo esperant la seva aprovació. Què ha passat?
  4. Icona del comentari de: Eva Piquer a març 09, 2016 | 14:15
    Eva Piquer març 09, 2016 | 14:15
    Hola, Emma. No ha passat res. Els comentaris no es publiquen sols: abans els validem, i si no ho fem immediatament és perquè estem treballant en altres coses. Disculpa si l'espera t'ha semblat llarga.
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 10, 2016 | 10:16
    Anònim març 10, 2016 | 10:16
    M'ha agradat molt el conte, però no estic d'acord amb el títol. En la meva opinió al llarg de la història del feminisme hem caigut masses cops en voler "imitar" l'home. Per ser una princesa lliure no cal actuar com un cavaller. Cal actuar com el tipus de princesa que sigui cada una, desde la llibertat. Jo no vull actuar com ho fan els cavallers per sentir-me lliure, ho vull fer desde la meva feminitat.
  6. Icona del comentari de: Charo Cadenas Moraga.- Grullas en la ventana a març 08, 2017 | 19:49
    Charo Cadenas Moraga.- Grullas en la ventana març 08, 2017 | 19:49
    http://1.bp.blogspot.com/-0OMcJx8XggA/VSWWQOP7k1I/AAAAAAAAFow/P9ll94J_ZnU/s1600/DSC_0022.JPG
  7. Icona del comentari de: Pilarin a març 08, 2017 | 22:09
    Pilarin març 08, 2017 | 22:09
    M' agradat molt, l'he compartit i dedicat a la meva neta la Clàudia. Ara espero que creixi una mica i llegir-ho plegades
  8. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 09, 2017 | 23:18
    Mónica Pin Álvarez març 09, 2017 | 23:18
    Molt bo, aquets conte. De la jove, Sònia Moll Gamboa. No cal, tenir un príncep, per ser una princesa o un gran senyora. Ni tenir els cabells llargs, per demostrar el rostre brillant i suau. Val com ser dones lliures i tenir un bon cap que sigui de gran envergadura. Totes són princeses amb cabells curts o sense cabells, també.
  9. Icona del comentari de: PRINCESA ROSA a març 08, 2018 | 19:39
    PRINCESA ROSA març 08, 2018 | 19:39
    I si m'agrada ser rossa? I tenir el cabell llarg i ser delicada i els princeps i els palaus? Quin mal hi ha en voler ser femenina, educada, fràgil? I si trio ser sumisa, mare i esposa en comptes de treballar? Quin mal hi ha si vull un princep que em salvi? Si trio tenir algú que m'estima i regni al meu costat? No vull revolcar-me en el fang, ni banyar-me despullada ni menjar com un ogre famolenc. M'agrada ser etéria i volatil i el rosa i les sabatetes i els vestits de gasa. No vull ni anar a cavall ni rebentar caps ni cuirasses perquè la veritable força no és la força bruta sino l'enginy. No vull ser cavaller, vull ser princesa i vull final feliç.
  10. Icona del comentari de: Anònim a març 08, 2019 | 11:55
    Anònim març 08, 2019 | 11:55
    Aixó es la lletra d'una canço d',una cantat Argentina, i jo crec que és molt certa,i que cadascun és com és,princesa o no,peró YO SOY LO QUE SOY,i sí el acepten bé i sinó s'ho pierden.
  11. Icona del comentari de: Anònim a març 10, 2019 | 14:23
    Anònim març 10, 2019 | 14:23
    Alletar o no alletar ? Treune l espasa o no tenir ne? Llibertat de decidir i respecte. Sigui quin sigui el sexe. Poder triar en llibertat, sense condicions ni prejudicis. Som persones, som humans. Neixem en un entorn determinat, i al creixer hem de poder decidir, per aixo falta mes coneixement, cultura, filosofia... ... ... M encanten els somnis, les utopies, la ficció, l imaginació de l artista... ... Els comtes no deixen de ser... Això, comtes !!!
  12. Icona del comentari de: Anton Julià a octubre 29, 2019 | 17:31
    Anton Julià octubre 29, 2019 | 17:31
    Gràcies per aquest conte tant bonic i tant necessari. Calen referents positius, com tu mateixa, i és urgent que acabem amb tots els estereotips, com també fas tu. El conte és preciós, i tal com el recites arriba amb tota la seva força. Gràcies un cop més, Sònia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix