D’entre valls de teranyines
vam sortir al sol de la tarda,
i com si la nit no portés l’alba
vam cremar-nos al capvespre,
i a la nit freda rosada
va calmar-nos les ferides
d’aquell foc.

I un joc d’albes va hostiar-nos
perduts en un full de somni,
tres mil fulles de tres branques
tancaren el sol per sempre,
i la lluna solitària
ens separà a l’un de l’altre
com la raó desfà el somni.

Quan ens mirem, ara, la impotència
s’ha fet reina dins nostre
i voldríem abraçar-nos
car l’amor tenim per sempre
però no trobem la manera,
vàrem perdre-la fa llunes
en un llac.

I el seu cos brut va rebre el meu cos pur
i el meu cor brut va rebre el seu cor pur,
i vam unir junts la puresa per damunt de teranyines
en un amor que avui es tanca
com la llum de l’últim dia
quan fa mal tornar a néixer.

Foto: Gabriel González

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix