Corren

Com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran


És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren,
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.
És difícil descobrir qui soc avui.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora.
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m’apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.

Raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma.
No s’esborren, em conformo en mirar-me.
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena, no és broma…
Hauria d’haver estat diferent,
però en un moment s’han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren,
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.

Nou comentari

Foto: Universitat de Barcelona
Schubert i Txaikovski al Paranimf
L'Orquestra de la UB ofereix el concert inaugural del Cicle de Música a la Universitat
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...