Noia de porcellana

Tot el teu cos és recipient/ a punt per ser omplert d'aigua

Arxivat a: Pau Riba, El piano


Noia de porcellana,
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana,
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig 
amb pètals de rosa és aire innocent.

Noia de porcellana,
tot el teu cos és recipient
a punt per ser omplert d’aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana,
buscava força en el teu parlar
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana,
d’una mirada et van trencar un braç,
semblaves indignada
com una santa sense beats.

Noia de porcellana,
tota ets fràgil que t’has tancat,
a sota una campana
que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana,
buscava llum en la teva pell
i això era com buscar
papallones d’aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana,
tens la mirada ben transparent,
la pell de celofana
i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana,
què vols que et donin no donant res,
ets freda i inhumana
et preocupes de cinc a set.

Nou comentari

Els quaderns del Macba
Tastem publicacions com «L'art cura?», de Suely Rolnik, i «Agorafòbia», de Rosalyn Deutsche
Més entrades...