Antònia Font ha publicat el seu desè disc, Un minut estroboscòpica, on hi trobem cançons com aquestes tres: Una daixona de pols, la que té el mateix nom del disc, i aquesta que us convidem a escoltar.
Vaig empès a motor vegetal, mineral,
no és igual que volar amb es vent,
que te puja, te baixa, te gira de panxa.
Corrent alterna i corrent, normal i corrent.
Sa gent diu que sa gent és molt pesada
i es temps insuficient per fer ses coses que mos agraden.
Oh la la, me’n vaig a París, madame, monsieur,
i arrib a ses zones calcificades des meu cervell.
Vaig empès a motor vegetal, mineral,
no és igual que volar amb es vent
a una roca cilíndrica, rel quadrada,
corrent alterna i corrent, normal i corrent.
Sa gent diu que sa gent està empanada
i es temps un recipient per fer ses coses més ordenades.
Oh la la, me’n vaig a París, madame, monsieur,
i arrib a ses zones inexplorades des meu cervell,
a llunes perdudes, exuberades, amb jungles profundes i blaves.
Si ves el món que pens amb un dia
es meu computer explotaria.
Vaig empès a motor vegetal, mineral,
no és igual que volar amb es vent,
que te puja, te baixa, te gira de panxa.
Corrent alterna i corrent, normal i corrent.
Sa gent diu que sa gent està viciada
i es temps indiferent, ell no s’atura, ni mai s’acaba.
Oh la la, me’n vaig a París, madame, monsieur,
i arrib a ses zones inesperades des meu cervell,
a coses noves que no existeixen, i no sé per a què serveixen.
Si ves el món que pens amb un dia
es meu computer explotaria.
Oh la la, me’n vaig a París, madame, monsieur!
