Si tornessis

Per molt que recordi les teves paraules, en aquests deu anys he anat oblidant la teva veu

Arxivat a: Acords, El piano

Caminaré
d’esquena al futur.

Sau, Envia’m un àngel
 

Foto: Davide Gabino


Si tornessis aquesta nit, pararia taula, trauria les copes de vidre de l’armariet i un vi blanc, d’aquells bons. Cuinaria, encara que no en sàpiga. Estendria unes tovalles maques que facin goig de mirar. Quan les busques que fan rodolar aquest món atrapessin les onze, picaries la porta. Amb tres cops secs. I sentiria com tres fiblades punxegudes se’m claven ben endins. Perquè sembla impossible que pugui ser.
 
Em donaries l’abric i el penjaria a l’entrada. Et faria una abraçada llarga. Només per tocar-te, per sentir que tornes a ser tu.
 
Quant de temps. No has canviat. Jo potser sí, una mica. M’he fet gran i he anat vivint aquí i allà. Però és fàcil i també bonic poder-nos reconèixer, oi? No et vaig dir adéu, però creu-me que ho hagués fet si m’haguessis avisat. De fet ningú va ser a temps d’acomiadar-te. Perdona’m, si se’m fa un nus a la gola és perquè no me’n sé avenir.
 
No hi hauria res de color negre. T’ho dic de debò. Ni tan sols et demanaria que ens féssim una foto. No cal. Seria un moment autèntic, el guardaria al calaix dels records, per treure’l de tant en tant, com les copes de vidre dels nostres glops. Fins i tot me n’estaria d’explicar-ho a l’àvia, o a la mare o a qui fos.
 
Em conformaria a viure-ho. A tornar-te a mirar. A escoltar-te, perquè per molt que recordi les teves paraules, en aquests deu anys he anat oblidant la teva veu. Faríem broma d’això i d’allò, et faria cinc cèntims de les petites coses que han canviat i de les que segueixen igual. Em diries: te’n recordes quan? I jo et respondria que em sona però no, perquè m’ho expliquessis de nou. Així ens semblaria que el temps ens pertany. Sense rellotges sobtats que et robessin de cop i volta, com ja ho van fer aquell dimecres.  
 
Després et posaries l’abric, t’obriria la porta. Tornaries a marxar. Jo, al calaixet de les copes, hi desaria la teva veu i la meva força. 

Comentaris

    Montserrat Tarrach Fernández Gener 19, 2016 12:01 pm
    m´ha fet plorar, es com si aguesen escrit els meus sentimens.
    Mumiah Febrer 2, 2016 9:43 am
    Conforme l'anava llegint, pensava a quí esperaria, pararia la taula i treuria les millors copes....
    Anònim Angela Costa Febrer 16, 2016 11:10 pm
    Me mocionado muchísimo
    Anònim Setembre 13, 2016 4:14 pm
    M'ha fet plorar, com si estes paraules forem meves, com si algu hagues endevinat els meus sentiments i els meus pensaments......
    Anònim Octubre 30, 2016 1:15 am
    Amb la lletra d'aquesta cançó em vaig enamorar del meu company (avui marit). M'ha emocionat molt, jo vaig trobar un àngel. Sempre tindré la meva taula parada, per a ell ....sempre caminarem junts. Sempre endavant.......
    Anònim Octubre 30, 2016 5:19 am
    Era un dimarts i fa 19 mesos. 149 àngels que no haurien d'haver marxat. 149 àngels que voldríem tornar abraçar...
    Anònim Octubre 30, 2016 8:18 am
    Jo tambe penso per qui pararia la taula...uns quants i he plorat.
    Anònim Octubre 30, 2016 10:55 am
    Tant bonic....i quin mal fa....
    Anònim Octubre 30, 2016 12:56 pm
    Jo també pararia la taula, i les copes ....
    Anònim Octubre 30, 2016 1:02 pm
    M'ha emocionat molt !!! Tinc molt clar a qui pararia la taula...Una ampolla de cava i tres copes. Faríem un brindis com tantes altres vegades i riuríem en vessar-ne un xic... Tan de bo que ho poguéssim fer. Seria espectacular !!!
    Anònim Octubre 30, 2016 7:35 pm
    Simplement preciós.
    paquita Octubre 30, 2016 9:30 pm
    Van marxar quan la meva germana i jo erem molt petites,les netes mes petites uns 7 anyets ja passat mes de 40 no hi ha moment que no els tinguem amb pensament o parlar d'ells ,ens feien molta falta i es la nostre gran mancassa pero el nostre amor sempre amb ells i per ells Antonio i Modesta.
    Anònim Octubre 31, 2016 5:37 pm
    SI TORNESSIS: Un escrit emotiu i tendre per a [email protected] que han marxat massa aviat.
    Anònim Octubre 31, 2016 9:05 pm
    Pensava que trobo a faltar molt les tardes escoltant-nos i els consells que entre línies sempre em donaves i que passessin les hores sense adonar-se'n. Sí pararia la taula per tú
    Rosa Maria Casamada Desembre 13, 2016 11:35 pm
    Per què des de què he descobert aquesta pàgina, em sembla que tot ho Podia haver escrit jo, que ja ho he viscut?
    Mare Gener 2, 2018 3:17 pm
    Tan present !! Tan lluny i tan a prop !! T.estimo fillet !!

Nou comentari