Catorze
«Volem que els nostres estudiants no hagin de buscar feina fora del país»

El 21 de maig la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) fa vint-i-cinc anys. Parlem de passat, present i futur amb el seu rector, Josep Eladi Baños.


Quins són els inicis de la universitat de Vic?

La ciutat de Vic té una llarga tradició d’educació superior que ve des del segle X, quan el Bisbe Ató impartia aritmètica àrab i era un focus d’atenció d’altres persones que venien a aprendre amb ell, entre els quals, Gilbert D’aurillach, que després va ser el Papa Silvestre II. Però la universitat es va crear l’any 1599 quan Felip III va atorgar el títol d’Universitat Literària a Vic, i va estar oberta fins al 1716 quan, arrel del Decret de Nova Planta i del càstig sobre les universitats catalanes per part de Felip V, es van tancar totes les universitats, inclosa Vic, i es va traslladar l’única universitat a Cervera. A finals del segle XVIII van tornar els estudis superiors de teologia al seminari, però els estudis universitaris com a tal no van tornar fins al 1977, amb les escoles universitàries. La primera, la de magisteri, i després la d’infermeria, que estaven adscrites a universitats metropolitanes. I, finalment, va ser el 21 de maig de 1997 que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de Creació de la Universitat de Vic. La creació va venir per l’impuls d’una sèrie de persones que van empènyer la iniciativa i també, per part de l’ajuntament i el seu alcalde, Joaquim Codina. I també es va impulsar la Fundació Universitària Balmes, que és la propietària de la Universitat, que no té personalitat jurídica.

A què doneu importància? Quins són els vostres valors?

El nostre valor principal és posar l’estudiant en el centre de l’atenció docent. I per això hi ha un gran acompanyament i una gran proximitat amb els nostres estudiants. En segon lloc, la implicació territorial, és a dir la vinculació de la universitat amb les ciutats on té seu: Vic, Manresa, Barcelona, Granollers i, darrerament, amb centres de formació professional de grau superior amb els quals participem d’una manera directa o indirecta, com és a Olot, a Manlleu o a Ripoll. I, en tercer lloc, la internacionalització. A mi m’agrada repetir una frase en llatí que diu pedes in terra, oculi ad mundum; tenim els peus al nostre territori, però mirem a Europa, mirem al món.

El món actual requereix professions que fa pocs anys no existien. Quins són els estudis més innovadors que teniu?

Amb això no som excessivament originals, diguem-ne. El 2023 esperem obrir estudis d’audiologia, que són els primers que hi haurà a Espanya, i després volem oferir els Global Studies, que tenen a veure amb humanitats i amb idiomes i que s’impartiran en anglès. Però el que volem destacar no són tant els nous estudis sinó la manera d’impatir-los, amb la utilització de mètodes híbrids que combinen la presencialitat amb la no presencialitat, que a la vegada combinen models duals que fan que els estudiants tinguin una formació pràctica molt important. Perquè en aquesta direcció que vostè comentava, creiem que el món és molt canviant i que es coneix quan un està en els centres on s’aplica aquesta formació dels estudiants, ja siguin institucions públiques o siguin empreses.

I els més demandats?

Els mateixos que a tot el sistema universitari català: els de l’àmbit de ciències de la salut. Els més demandats són per aquest ordre: medicina, infermeria i fisioteràpia, però també tenim una alta demanada en psicologia, i ciències de l’activitat física de l’esport (el que anomenem nosaltres CAFE) i també els estudis de disseny, que ofereix la nostra facultat de disseny i enginyeria Elisava.

Per què creu que ho fan, els estudiants que escullen la UVic-UCC com a primera opció?

Penso que la raó principal li he esmentat abans: existeix una comunicació boca-orella que aquí els estudiants no són un número més sinó que són una part important de l’activitat del professorat, que els presta una gran atenció. I probablement això és el que ajuda que els estudiants vinguin amb nosaltres, a part, òbviament, d’una qualitat notable de les instal·lacions.

Al Palau Robert hi ha l’exposició UVic-UCC, 25 anys. Persones, coneixement i territori. Amb aquest lema, quin paper teniu davant el despoblament i la descentralització?

Aquesta és una molt bona pregunta. Perquè un dels objectius de la U UVic-UCC és crear professionals que quedin arrelats al territori, és a dir, volem que els nostres estudiants no hagin de marxar del país per buscar feina. Això demana que tinguin oportunitats de treballar dins de les comarques on tenim les nostres seus. La pèrdua de població i el despoblament és un problema molt important que té a veure amb aspectes econòmics i socials, on no sempre nosaltres hi podem intervenir, però ens esforcem a poder generar el suficient coneixement per poder atreure persones i perquè les que hi ha no se’ns en vagin, es quedin aquí. Això es fa a través d’una important col·laboració amb el món local, empreses i altres institucions.

Quina política teniu quant al català a les aules? 

El català és la llengua de la universitat. Aleshores, intentem que totes les classes que sigui possible es facin en català, tot i que respectem que, per algunes raons, alguns professors les facin en castellà; o tenim assignatures que són en anglès. Això ho hem de fer compatible amb un nombre important d’estudiants de fora de Catalunya i de fora d’Espanya. Tenim una població important d’estudiants francesos, menor però també notable d’italians, comencen a arribar portuguesos, i com dic, estudiants de tot Espanya. Oferim formacions perquè ràpidament, com a mínim, puguin entendre el català i puguin seguir les classes en català, tot respectant naturalment que els exàmens els puguin fer en castellà. I els treballs, en castellà o en anglès. Això ho respectem.

Quines són les vostres aspiracions? On us agradaria arribar com a universitat?

Bé, aquesta és una pregunta de resposta ambiciosa! El que nosaltres desitgem és que la nostra universitat acabi esdevenint un referent en el món de la docència, que sigui contemplada com a un model a seguir, i creiem que això serà possible a mitjà termini. D’altra banda, el que també volem és un desenvolupament de la recerca; i que la docència que oferim i la recerca que podem aportar, puguin ser elements cohesionadors d’aquest territori de fronteres vagues que anomenem Catalunya Central.


Podeu consultar tots els estudis (màsters, graus, doctorats, idiomes…) que ofereix la UVic-UCC aquí.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a maig 22, 2022 | 00:03
    Luisnomeacuerdo maig 22, 2022 | 00:03
    De acuerdo con todo, no está el asunto para que preparemos a nuestros jóvenes y se vayan de España. Hay que darles un futuro digno.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa