L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona aquest 2022 ha celebrat el seu 150è aniversari. I aquest ha estat un bon motiu per posar en valor el seu patrimoni arquitectònic, posant en marxa restauracions com la de la torre del Rellotge.
De trenta-cinc metres d’alçada, i sota la direcció d’Elias Rogent i Amat, la torre es va començar a construir el 1863 i es va acabar el 1872. Ja en els primers projectes, l’edifici de la nova Universitat havia de comptar amb un campanar a la façana principal, que allotgés un rellotge per marcar els horaris, la precisió i el rigor propis de la vida acadèmica. En un principi, s’havia d’ubicar al centre de la façana de la Universitat, però, en lloc d’això, a la torre oest, es va construir l’estructura de ferro actual: una espadanya de quatre braços que recobreix les campanes. El disseny seguia les propostes de Rogent, que possiblement va comptar amb la col·laboració del mestre Joan Torras Guardiola, professor de l’Escola Provincial d’Arquitectura, emplaçada al mateix Edifici Històric i dirigida per Rogent.
A la documentació conservada a l’Arxiu Històric de la UB trobem, per exemple, l’expedient del contracte de construcció del rellotge associat a les campanes, on figura el plànol original de la torre (1877), dibuixat a mà i d’una gran bellesa. També, el plec de condicions del contracte de construcció del campanar (1880), així com un document amb data d’agost del 1880 sobre el pagament de les campanes, que ens revela que van tenir un cost de 6.566 pessetes.
Les campanes es van forjar a la foneria de Miquel Forcada, de Vic, el 1880, i van començar a sonar el 1881 amb el rellotge dissenyat per la família de rellotgers Cabanyach. Els diaris de l’època van narrar el que es va viure com tot un esdeveniment a la ciutat. «Lo rellotje de la torre de la Universitat ja toca. Las duas campanas pera’ls quarts y las horas son de repetició, tenen bon timbre y se senten desde molta distancia. Ara sols falta que sempre vagi bé», recollia el Diari Català (núm. 680) del 18 de juny de 1881, data en què van tocar les campanes per primer cop.
Després de més de dues dècades sense funcionar, el 2019 les campanes van recuperar el so. A aquesta actuació s’hi suma la intervenció que s’ha fet a la torre del Rellotge. Segons Agustí Alcoberro, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona: «La consolidació i restauració, el coneixement i l’obertura al públic del nostre ric patrimoni immobiliari constitueixen un dels nostres objectius. Les dues torres, que custodien i rematen la façana principal, són una gran talaia sobre la ciutat i substitueixen les torres de la muralla que havien estat enderrocades pocs anys abans, ara amb un objectiu civil i de coneixement. La torre del Rellotge ha marcat des d’aleshores el temps i la vida de la ciutat».
