Roberto Rossellini va néixer el 8 de maig de 1906 a Roma i hi va morir el 3 de juny de 1977. El director de cinema ha estat considerat el símbol del neorealisme italià. Va fer pel·lícules emblemàtiques com Roma ciutat oberta i Paisà, situades en la inmediatesa d’una postguerra que va marcar un abans i un després en el llenguatge cinematogràfic.

El dia que feia 42 anys va rebre una carta al seu nom, que s’havia salvat de miracle d’un incendi a l’estudi italià Minerva Films. Allà l’havia enviat l’actriu més famosa i reconeguda de l’època: Ingrid Bergman. L’actriu s’oferia al cineasta per fer una pel·lícula. Ell era un italià que estava acostumat a rodar amb actors que no eren professionals. Ella, sueca, ja vivia a Hollywood i havia guanyat un Oscar. La primera pel·lícula que van fer plegats va ser Stromboli: durant el rodatge, ella –que aleshores estava casada i tenia una filla– va quedar embarassada de Rossellini. D’aquell amor en van acabar naixent tres fills i sis pel·lícules. No va durar per sempre, però preferim aturar-nos en l’inici, llegint el preludi d’una història de cine.

Foto: biography.com


Estimat Roberto,

He vist les pel·lícules Roma ciutat oberta i Paisà i m’han agradat molt. Si necessita una actriu sueca que parla molt bé l’anglès, que no ha oblidat l’alemany, que no es fa entendre gaire en francès i que en italià només sap dir ti amo, estic preparada per venir a Itàlia i fer una pel·lícula amb vostè.
Ingrid Bergman


Estimada senyora Bergman,

La seva carta, que he llegit amb gran emoció, va arribar just el dia del meu aniversari i va ser el millor regal que vaig rebre. Fa molt de temps que somio fer una pel·lícula amb vostè i, des d’aquest moment, faré el possible perquè aquest somni es realitzi. Li escriuré més endavant per proposar-li les meves idees. Li estic profundament agraït i li demano d’acceptar, a banda de la meva admiració, les salutacions més sinceres.
Roberto Rossellini, Hotel Excelsior, Roma

Foto: pinterest

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix