Música

Moustaki, el metec lliure

Perquè el meu cor no s'ha rendit/ ni penedit d'anar més lluny

| 23/05/2018 a les 00:56h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Moustaki, cançó
La meva solitud. El temps de viure. Georges Moustaki va néixer a Alexandria el 3 de maig de 1934 i va morir a Niça el 23 de maig de 2013. Amb arrels jueves i àrabs, amb la mare que parlava italià i amb una guitarra amb què formava part de la cançó francesa, Moustaki és el retrat del qui no es va cansar de buscar la llibertat. Recordem una persona oberta al món escoltant com canta Le métèque en francès, i com Marina Rossell la interpreta en català.


Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec,
et mes cheveux aux quatre vents,
avec mes yeux tout délavés,
qui me donnent un air de rêver,
moi qui ne rêve plus souvent,
avec mes mains de maraudeur
de musicien et de rôdeur,
qui ont pillé tant de jardins,
avec ma bouche qui a bu
qui a embrassé et mordu,
sans jamais assouvir sa faim.

Avec ma gueule de métèque
de juif errant, de pâtre grec
de voleur et de vagabond,
avec ma peau qui s'est frottée
au soleil de tous les étés
et tout ce qui portait jupon,
avec mon cœur qui a su faire
souffrir autant qu'il a souffert
sans pour cela faire d'histoires,
avec mon âme qui n'a plus
la moindre chance de salut
pour éviter le purgatoire.

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents,
je viendrai ma douce captive
mon âme sœur, ma source vive,
je viendrai boire tes vingt ans,
et je serai prince de sang
rêveur ou bien adolescent
comme il te plaira de choisir,
et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d'amour
que nous vivrons à en mourir.

Et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d'amour
que nous vivrons à en mourir.


Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps,
potser faig pinta d'haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m'hi ajec i hi faig l'amor
com hi he jugat i m'hi he perdut,
sense mai perdre-m'hi del tot.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits,
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s'ha rendit
ni penedit d'anar més lluny,
d'on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l'infern,
cosa que mai no m'he cregut.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d'immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d'Alexandria i d'Istanbul;
i com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls.

I com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls.

(Adaptació de la lletra feta per Josep Tero)
 

Foto: James, Claude

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
25/06/2018
Imatge il·lustrativa
23/06/2018
Imatge il·lustrativa
23/06/2018
Imatge il·lustrativa
23/06/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
El Museu de L'Hospitalet acull una exposició que explora el nu masculí
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Poesia arriba a la 23a edició
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett estrena el muntatge de Denise Duncan, la seva autora resident
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»