Carta

El fracàs anunciat d'«El Senyor dels Anells»

«Jo ja sabia que estava creant un material impublicable i invendible», va admetre Tolkien

La fantasia de J.R.R. Tolkien

| 02/09/2018 a les 00:01h
Especial: Carta
Arxivat a: Biblioteca, J.R.R. Tolkien, carta
John Ronald Reuel Tolkien va néixer el 3 de gener de 1892 i va morir el 2 de setembre de 1973. Recordem l’escriptor llegint una de les cartes –publicades al llibre Cartas de J. R. R. Tolkien (Minotauro)– que va escriure al seu editor, Stanley Unwin, quan semblava que El Senyor dels Anells seria una obra destinada al fracàs comercial. Val a dir que, d'entrada, va ser així. El llibre va rebre males crítiques i de seguida el van retirar de les llibreries. Però als anys seixanta l'obra va ressuscitar. I de quina manera. I fins avui.
 

Foto: www.biography.com


Al senyor Stanley Unwin

Unwin va preguntar el 6 de març si el problema de la llargada combinada dels dos llibres podria resoldre's partint-los en «tres o quatre volums fins a cert punt autocontinents». En resposta al que pretén saber Tolkien d'«Egidio, el granger», l'informa que de la primera impressió de 5.000 exemplars, se n'havien venut 2.000, i que el llibre «encara no havia anat tan bé com havia esperat», encara que, segurament, deia, es seguiria venent. 


10 de març de 1950                                                                                3 Manor Road, Oxford

Estimat Unwin:

Gràcies per la carta del 6 de març. Hi veig una bona voluntat; però també, em temo, la seva opinió que aquesta pila de material no és de cap manera assumpte d'un sol editor, sinó que requeriria una dotació sencera. No em sorprèn.

Pel que fa a la seva consulta sobre la possibilitat de dividir-la. Una obra de gran extensió, per descomptat, pot dividir-se artificialment en parts més mal·leables: aquesta és la classe de procés que va produir seccions del gran Oxford Dictionary anomenades «onomasitcal-outing» i «simple to sleep». Però la totalitat de la Saga de les Tres Joies i els Anells del poder només té una divisió natural en dues parts (cadascuna d'unes 600.000 paraules): El Silmaríl·lion i les altres llegendes; i El Senyor dels Anells. La segona és tan indivisible i unificada com vaig poder.

Per descomptat, es divideix en seccions amb objectius narratius (sis), i dues o tres d'elles, que són d'una extensió més o menys igual, podrien enquadernar-se per separadat, però de cap manera són autocontinents.

Em pregunto ara (he de confessar-ho, encara que com a «venedor» suposo que hauria de mostrar una mica més de confiança) si molta gent més enllà dels meus amics, no tots van resistir-lo fins al final, emprendrien la lectura d'una cosa tan llarga, encara que amb certa moderació els agradés aquesta mena de fantasia. I més encara em pregunto si la llegirien, per no parlar ja de si la comprarien, d'una forma seriosa, i si l'abundància, per dir-ho d'alguna manera, no faria fugir els comensals. Vostè en deu saber molt més que jo, d'això.

M'adono de les dificultats financeres, i de la remota possibilitat de recobrar-ne els costos. No tinc diners per llençar i no puc esperar que vostè en disposi. Per favor, no cregui que m'ofendré si declina editar-lo. Després de tot, el que vostè esperava era la continuació d'El Hòbbit, i el que he fet no pot ser considerat això de cap manera, ni en la atmosfera, ni en el to, ni en l'audiència a què va destinat.

Em sap greu plantejar un problema com aquest. I a sobre voluntàriament, sembla, ja que jo sabia des de fa temps que flirtejava amb les dificultats i que estava creant amb tota possibilitat un material impublicable i invendible. Ara per ara no tinc res més complet que pugui presentar; però estic del tot disposat a fer aviat alguna cosa més simple i més curta. Crec que aviat començaré altres coses que, ja fa temps, guardo in petto.

De qualsevol manera, hauria estat més encoratjador que Egidio, el granger hagués tingut una millor sort. És un petit escrit pedantesc? No se n'ha parlat gaire. No sembla haver cridat l'atenció de ningú. Sempre vaig pensar que en la mesura en què tingués alguna virtut, aquesta obra hauria millorat en companyia d'altres històries que giressin entorn del mateix regne i en el mateix estil; però estava tan absolutament abduït pel món més remot que no vaig poder fer-les. Potser ara no em passarà el mateix.

Amb els meus millors desitjos,

Sincerament seu,

J. R. R. Tolkien.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació