Música

La tieta

La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam

| 20/10/2018 a les 17:33h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, cançó, Joan Manuel Serrat, La tieta

La despertarà el vent, d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit i són freds els llençols.
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà,
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam.
Escoltarà el miol d'un gat capat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d'aigua mig buit.

I un mirall esquerdat que li diu: Ja et fas gran,
com ha passat el temps, com han volat els anys.
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut.
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls.

La portera al seu pas dibuixarà un somrís
amb l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
I com cada dia el mateix: agafar l'autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul.

Amb qui en un altre temps ella es feia l'estreta.
D'això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps ella es feia l'estreta.
D'això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal,
la que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que el fill del seu germà.
La que diu: Tot va bé. La que diu: Tant se val.

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons,
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn.
I lloaran Jesús que entra a Jerusalem.

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners.

I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el nínxol, el taüt,
els salms dels capellans i les misses de difunts.

I les flors que han de seguir el seu enterrament
són coses que sovint les oblidem la gent,
i fan tan bonic les flors amb negres draps penjant,
i al darrere uns amics descoberts fa un instant.

I una esquela que ens diu que s'ha mort la senyoreta.
Que descansi en pau, amén. I oblidarem la tieta.


Foto: Hernán Piñera

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
22/11/2018
Imatge il·lustrativa
22/11/2018
Imatge il·lustrativa
21/11/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai