31 cançons

Allà on em va caure la infantesa

Vaig saber que em feia gran quan em van passar les ganes de jugar

| 02/07/2017 a les 21:11h
Especial: 31 cançons
Arxivat a: El piano, 31 cançons
 
Quan arriba el juliol, sense poder evitar-ho, agafo vacances mentals. Els adults que no som mestres acostumem a tenir-ne només un mes però crec que pocs hem perdut la reminiscència dels tres mesos sense obligacions que un dia vam tenir.
 
Per a mi, l’estiu és Calafell. Hi teníem una casa i així que acabàvem l’escola, ma mare, ma germana i jo ens instal·làvem allà per passar-hi l’estiu. Mon pare hi pujava els caps de setmana i tot l’agost. Des de Sant Joan fins al setembre l’única obligació que teníem era acabar un quadern d’estiu i passar-nos-ho bé amb la colla d’amics. Sense horaris estrictes, amb el dinar a taula cada dia, amb un bosc al cantó de casa que ens permetia tenir amagatalls secrets, com Els Cinc. Teníem fins i tot una casa abandonada i un castell en runes. I piscina, és clar. Si ho penso, no se m’acut un lloc millor perquè un nen passi l’estiu que la casa de Calafell.
 
Jo era la gran i, per tant, manava bastant. Alhora, havia llegit prou novel·les infantils com per copiar idees i dinamitzar l’estiu de la colla. Els meus amics eren perfectes per posar en pràctica les festes de mitjanit de les Bessones O’Sullivan, per muntar empreses sense èxit com El Club de les Cangurs, per intentar que hi hagués misteris per investigar com la Puck o per muntar una sucursal del Club dels Patatetes. Fins i tot, muntar un Zoo d’en Pitus, molt justet.
 
Els dies se’ns feien curts. Descobríem coses, jugàvem sense parar. Ens barallàvem de tant en tant, ens fèiem rascades dia sí dia no, teníem una colla rival amb qui competir en coses absurdes, anàvem a buscar cargols si plovia, ens passàvem el dia corrent amunt i avall i quan arribava l’hora, dormíem plans.
 
Vaig saber que em feia gran quan em van passar les ganes de jugar. I si ho penso ara sona ben trist. No sé si això ho fa la nostàlgia, perquè en aquell moment m’encantava fer-me gran. Preferia baixar al poble, anar al cine amb els grans, a la platja o a menjar un gelat pel passeig marítim. Gens imaginatiu, tot molt adolescent. Les bicis havien deixat de servir per fer curses i ara només ens portaven d’un lloc a l’altre.  
 
És possible que tots ens fem grans a l’estiu? És només una hipòtesi, però em fa aquest efecte. Potser perquè l’estiu fa aquesta treva d’obligacions, permet que passin coses que et fan adonar-te que has tancat una etapa vital. O potser només som capaços de veure-ho a posteriori, amb aquella sensació de paradís perdut, d’Arcàdia.
 
Cada cop que escolto el tema que la Cindy Lauper va fer per als Goonies recordo els estius a Calafell. La colla de l’estiu, la importància que donàvem a les coses petites i la sensació que res no era perillós, que tot era possible i que teníem per davant tot el temps del món.
 
Pagaria per tornar-hi una estona, veure en quin punt exacte em va caure la infantesa i, dissimuladament, recollir-ne una mica.

 

Foto: Oriol Gascón i Cabestany


Cançó: The Gonnies 'R' Good Enough
Autor: Cyndi Lauper
Disc: Live in Paris, 1988

COMENTARIS

Ho comparteixo
Mar Pascual, 02/07/2015 a les 08:31
+1
-0
M'he sentit molt identificada amb tot el que expliques. Calafell va ser el meu poble d'estiueig i hi vaig estar tan bé que fins i tot ara visc. Quins records!
Un vell tema....
Anònim, 02/07/2015 a les 10:09
+0
-0
.
Les vacances del mestres
Merion Trapp, 11/07/2017 a les 17:41
+0
-0
Míriam, em crida l'atenció aquest inici "Els adults que no som mestres..."

Tu no ho dius, ja ho sé, però com que encara hi ha qui s'imagina que les mestres fem tres mesos de vacances, aprofito per explicar-ho.

Les criatures acaben abans de Sant Joan i tornen el 12 de setembre. això és sabut. Les mestres continuem, per força, fins el 30 de juny i recomencem l'1 de setembre. Ara bé, al juliol centenars de mestres continuem actives (i actius) fins el 15: treball a l'escola o formació a les Escoles d'Estiu. Ho puc assegurar, són centenars. També n'hi ha que l'1 de juliol se'n van de vacances, però juro que són menys dels que la gent es pensa. Afegiu les que segueixen treballant la tercera setmana de juliol (poques, però n'hi ha) i, per tant, fan només un mes i una setmana de vacances.

És que és un tema que la gent té mal entès. Sense anar més lluny, jo, que em jubilo aquest estiu, no he fet en quaranta-dos anys mai més d'un mes i mig de vacances. I no sóc l'única!!!

Una abraçada

Mariona

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord