Poesia

L'Ítaca de Lluís Soler

Però no forcis gens la travessia./ És preferible que duri molts anys

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia, Lluís Soler, Konstandinos Kavafis
L'Institut del Teatre va ser creat el 1913 per la Diputació de Barcelona. Amb més de cent anys de vida, han inaugurat un nou curs, i, per donar el tret de sortida, han fet una festa que ha omplert l'escenari del Teatre Ovidi Montllor del talent dels estudiants: amb un extracte de Whim interpretat pels ballarins d’IT Dansa, la jove companyia de dansa de l’Institut del Teatre, i pels estudiants de segon curs del Conservatori Professional de Dansa; amb Delirium, a càrrec d’estudiants de sisè curs del Conservatori Professional de Dansa de l’especialitat de dansa espanyola; amb un fragment de Bach, el treball final de carrera d’Almudena Pardo, graduada al Conservatori Superior de Dansa, i amb un altre d’Inside, a càrrec d’estudiants del Conservatori Superior de Dansa. En darrer lloc, l'actor Lluís Soler, amb Si anessis lluny..., ha recitat alguns dels molts versos que l'han marcat a la vida. Escoltem com ha animat els joves del públic a fer el viatge cap a Ítaca. 


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfeereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
 
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
 
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
 
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
 
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
 
 
Konstandinos Kavafis. Poemes, vol. II. Traduïts i anotats per Carles Riba.


Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre, parlen sobre la inauguració del curs de l'Institut del Teatre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens recorda què vol dir la paraula inclusió
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a gaudir de la vida com si encara fóssim nens
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem