Acords

Ni jo et vindré a buscar

Quan escriguis I wish you were here, no seré tan burro de creure que m’estàs enviant senyals

Especial: Acords
Arxivat a: El piano, Els Pets, Acords
Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,
la llum quieta i vermella del contestador.
Una vella faldilla que t’anava estreta
i fa més de vint dies que penja al balcó.

No tornaràs, Els Pets
 

Foto: Bill Dickinson


A Londres aprendràs anglès i dues cançons de Pink Floyd. Beuràs cervesa negra i duràs un paraigua dins la motxilla, perquè la pluja es presenta per sorpresa, i el cel és gris i tu ets massa alegre. Quan ja hi portis un mes tindràs amics de Galícia, de França i de Canadà. Us fareu fotos junts i un t’agafarà per la cintura i un altre per l’espatlla. Sereu tot el que voldreu perquè us sentireu invencibles i cada vegada us sabrà menys greu saltar-vos les classes dels matins. Un vespre, mentre et fumis l’última calada, els hi confessaràs que no vols tornar a casa, que aquí ets lliure, que aquí ets una altra. Que tampoc enyores tant el que has deixat enrere. Llençaràs el cigarro i el trepitjaràs sense mirar-lo. L’apagaràs gairebé sense adonar-te’n.
 
I jo què en faré, d’aquest pis, si d’aquella manera encara hi vius. Si al vespre, quan arribo de la feina, hi camino de mala gana, arrossegant les sabatilles, i convencent-me que no t’he de tornar a trucar. Que he anat perdent la dignitat a mesura que premia el botó verd de la pantalla. Que fa massa mal esperar la teva veu i que salti la merda de contestador refregant-me la derrota. Aquest maleït pip que sona com un cop de porta sec, i de tants que n’he rebut, hi ha un pany que s’ha fet malbé, i ara s’obre i es tanca sol. I ja em diràs de què em serveix la clau si no hi ha manera de girar pàgina. I tu ets allà, i jo sóc a aquí.
 
Però et prometo que estriparé el bitllet, que no et vindré a buscar. Que quan al Facebook escriguis I wish you were here, no seré tan burro de creure que m’estàs enviant senyals. I que quan un noi ros, que té un nom que no sé pronunciar, la comenti dient-te que t’estima en una llengua que no és la meva, no m’empassaré saliva. Ni em quedaré quiet, amb les sabatilles als peus. O potser sí, perquè tu hauràs canviat però jo no. No tornaràs i jo seguiré sent el mateix, el que es mira la foto abans d’anar a dormir i el que es fa el sopar a quarts d’onze, perquè era l’hora en què arribaves.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís