Foto: Heather Katsoulis
1
No vull res més que aquell vi rogenc que embriaga,
un llibre de poemes, felicitat i un crostó de pa.
I llavors tu i jo jaient junts en aquella ombra…
Serà molt millor això que l’imperi d’un soldà.
2
El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.
3
Beu vi, perquè la vida eterna no és res més que això.
El compendi del dolç temps de la joventut és això:
un temps de flors, festes amb vi i amics embriacs.
Gaudeix-ne un instant, que aquest instant és la vida.
4
Els secrets de l’eternitat ni tu ni jo no els sabem,
i aquest mot misteriós ni tu ni jo no el podrem llegir .
Rere una cortina es discuteix el teu futur i el meu;
quan la cortina es descorri, ni tu ni jo ja no hi serem.
5
Si el que hi ha al món no és sinó vent a les mans,
i si el que hi ha és incomplet i defectuós,
pensa que tot el que veus al món no existeix,
imagina que allò que no existeix es troba al nostre món.
6
Encara que és ben ferma l’arrel de la teva permanència,
i sobre el teu cos la vida és com un vestit flonjo i lleuger,
a la tenda del cos, que és com un lloc de repòs per a tu,
vigila de no aturar-t’hi massa estona, que té els vents febles.
7
¿Fins quan hauré de llançar fang a l’oceà?
N’estic fart, d’adoradors d’ídols i de temples.
Khayyam, ¿qui és que t’ha dit que hi ha un infern?
¿Qui ha anat a l’infern? ¿Qui ha tornat mai del cel?
8
Els secrets de l’eternitat ni tu ni jo no els sabem,
i aquest mot misteriós ni tu ni jo no el podrem llegir .
Rere una cortina es discuteix el teu futur i el meu;
quan la cortina es descorri, ni tu ni jo ja no hi serem.
9
Llàstima que el llibre de la joventut ja s’hagi tancat,
i que la primavera de la vida fugi a l’hivern gèlid.
Aquell ocell cantor de goig que anomenàvem joventut…
Ai! Qui sap quan va arribar, qui sap quan ha partit!
10
Abans que s’esborri el teu nom del record del món,
beu vi, perquè el vi, quan arriba al cor, el treu de pena.
Desfés la trena de l’estimada cabell a cabell
abans que d’un a un els teus fils se’t separin del cos.
11
No puc viure sense beure vi del més dolç,
ni tampoc puc, sense vi, arrossegar aquest cos.
M’espanta aquell moment en què el saquí em dirà:
«Vinga, una copa més», i no me la podré prendre.
12
A la porta de la taverna vaig trobar un mestre
i li vaig preguntar si sabia res dels qui han marxat.
Em digué: «Beu vi, que molts com nosaltres un dia
marxaren, però encara no n’ha tornat mai cap.»
13
Si no hem de romandre per sempre en aquest món,
és un gran error de viure sense vi ni amants.
¿Per què del món m’ha de turmentar el futur o l’antigor?
Si he de marxar, ¿què m’importen l’ahir i el demà?
14
Ara que sóc a la flor de la joventut
beuré vi perquè em satisfà de beure’n.
No m’ho retragueu, és amarg, sí, però és bo;
i ha de ser amarg, perquè amarga és la meva vida.
Jaume Arnella recita Omar Khayyam:
Poemes inclosos en el llibre
Quartetes
© de la introducció i la traducció: Àlex Queraltó Bartrés
© d’aquesta edició: adesiara editorial
