Acords

Si tornessis

Per molt que recordi les teves paraules, en aquests deu anys he anat oblidant la teva veu

| 19/01/2016 a les 10:41h
Especial: Acords
Arxivat a: El piano, Acords
Caminaré
d’esquena al futur.

Sau, Envia'm un àngel
 

Foto: Davide Gabino


Si tornessis aquesta nit, pararia taula, trauria les copes de vidre de l’armariet i un vi blanc, d’aquells bons. Cuinaria, encara que no en sàpiga. Estendria unes tovalles maques que facin goig de mirar. Quan les busques que fan rodolar aquest món atrapessin les onze, picaries la porta. Amb tres cops secs. I sentiria com tres fiblades punxegudes se’m claven ben endins. Perquè sembla impossible que pugui ser.
 
Em donaries l’abric i el penjaria a l’entrada. Et faria una abraçada llarga. Només per tocar-te, per sentir que tornes a ser tu.
 
Quant de temps. No has canviat. Jo potser sí, una mica. M’he fet gran i he anat vivint aquí i allà. Però és fàcil i també bonic poder-nos reconèixer, oi? No et vaig dir adéu, però creu-me que ho hagués fet si m’haguessis avisat. De fet ningú va ser a temps d'acomiadar-te. Perdona’m, si se’m fa un nus a la gola és perquè no me’n sé avenir.
 
No hi hauria res de color negre. T’ho dic de debò. Ni tan sols et demanaria que ens féssim una foto. No cal. Seria un moment autèntic, el guardaria al calaix dels records, per treure’l de tant en tant, com les copes de vidre dels nostres glops. Fins i tot me n’estaria d’explicar-ho a l’àvia, o a la mare o a qui fos.
 
Em conformaria a viure-ho. A tornar-te a mirar. A escoltar-te, perquè per molt que recordi les teves paraules, en aquests deu anys he anat oblidant la teva veu. Faríem broma d’això i d’allò, et faria cinc cèntims de les petites coses que han canviat i de les que segueixen igual. Em diries: te’n recordes quan? I jo et respondria que em sona però no, perquè m’ho expliquessis de nou. Així ens semblaria que el temps ens pertany. Sense rellotges sobtats que et robessin de cop i volta, com ja ho van fer aquell dimecres.  
 
Després et posaries l’abric, t’obriria la porta. Tornaries a marxar. Jo, al calaixet de les copes, hi desaria la teva veu i la meva força. 

COMENTARIS

Envia´m un Angel
Montserrat Tarrach Fernández, 19/01/2016 a les 12:01
+34
-0
m´ha fet plorar, es com si aguesen escrit els meus sentimens.

Un pessic a l'ànima
Mumiah, 02/02/2016 a les 09:43
+5
-1
Conforme l'anava llegint, pensava a quí esperaria, pararia la taula i treuria les millors copes....
Si turnessis
Anònim Angela Costa , 16/02/2016 a les 23:10
+2
-0
Me mocionado muchísimo
com pot ser tant cert?
Anònim, 13/09/2016 a les 16:14
+3
-1
M'ha fet plorar, com si estes paraules forem meves, com si algu hagues endevinat els meus sentiments i els meus pensaments......
Mai d'esquena al futur
Anònim, 30/10/2016 a les 01:15
+1
-1
Amb la lletra d'aquesta cançó em vaig enamorar del meu company (avui marit). M'ha emocionat molt, jo vaig trobar un àngel. Sempre tindré la meva taula parada, per a ell ....sempre caminarem junts. Sempre endavant.......
Germanwings
Anònim, 30/10/2016 a les 05:19
+2
-0
Era un dimarts i fa 19 mesos. 149 àngels que no haurien d'haver marxat. 149 àngels que voldríem tornar abraçar...
Un nus a la gola
Anònim, 30/10/2016 a les 08:18
+2
-0
Jo tambe penso per qui pararia la taula...uns quants i he plorat.
Per sempre
Anònim, 30/10/2016 a les 10:55
+0
-0
Tant bonic....i quin mal fa....
Jo també
Anònim, 30/10/2016 a les 12:56
+0
-0
Jo també pararia la taula, i les copes ....
Ho tinc clar...
Anònim, 30/10/2016 a les 13:02
+0
-0
M'ha emocionat molt !!! Tinc molt clar a qui pararia la taula...Una ampolla de cava i tres copes. Faríem un brindis com tantes altres vegades i riuríem en vessar-ne un xic... Tan de bo que ho poguéssim fer. Seria espectacular !!!
Preciós
Anònim, 30/10/2016 a les 19:35
+0
-0
Simplement preciós.
sens dubte els avis paterns
paquita, 30/10/2016 a les 21:30
+1
-1
Van marxar quan la meva germana i jo erem molt petites,les netes mes petites uns 7 anyets ja passat mes de 40 no hi ha moment que no els tinguem amb pensament o parlar d'ells ,ens feien molta falta i es la nostre gran mancassa pero el nostre amor sempre amb ells i per ells Antonio i Modesta.
[email protected] el que heu marxat massa aviat
Anònim, 31/10/2016 a les 17:37
+0
-0
SI TORNESSIS: Un escrit emotiu i tendre per a [email protected] que han marxat massa aviat.
Ahir hi pensava
Anònim, 31/10/2016 a les 21:05
+0
-0
Pensava que trobo a faltar molt les tardes escoltant-nos i els consells que entre línies sempre em donaves i que passessin les hores sense adonar-se'n. Sí pararia la taula per tú
Doncs, si
Rosa Maria Casamada, 13/12/2016 a les 23:35
+2
-0
Per què des de què he descobert aquesta pàgina, em sembla que tot ho Podia haver escrit jo, que ja ho he viscut?
Joan
Mare, 02/01/2018 a les 15:17
+0
-0
Tan present !! Tan lluny i tan a prop !!
T.estimo fillet !!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís