Conte

Sí, i què?

Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal

| 11/06/2014 a les 18:16h
Especial: Virtualitzats
Arxivat a: Cambres pròpies, conte

Què té d'eròtic un melic? Foto: Max Charping



No la turmenten els remordiments: no en té. El dia que va saber que el seu nòvio era capaç de fer-li allò, justament allò i justament a ella, a l'Anna se li van aturar tots els òrgans menys un. Com que el cor li va seguir bategant, es va morir per fora sense acabar de morir-se de pell endins. Aquell dia el recorda a càmera lenta. El vestit texà amb la cremallera que se li havia encallat de bon matí, com presagiant que seria un dijous dels que s'encallen a la memòria. La pluja que li va espatllar els cabells abans que se li espatllessin també les cèl·lules vives. El whatsapp massa explícit que deia el que mai hauria volgut saber, no entén per què coi va haver de llegir-lo si no té ni un àtom de tafanera. El món que s'ensorrava de cop i per sempre.
 
Després el va perdonar, o això va creure. I, encara després, va començar a tornar-li la jugada. Per venjança, potser. I per vici. Per no poder parar. Va ser com si se li hagués desfet un fre. Encadenava els amants i fins i tot els simultaniejava. Amb en Ge hi flirtejava per missatge privat de Facebook. Amb en Te, per missatge directe de Twitter, la cosa més incòmoda de l'univers dos punt zero. El Jota es negava a tenir smartphone i perfil a les xarxes socials: la relació amb ell era per essa ema essa i per mail. D'embolic per whatsapp no n'ha volgut cap, el whatsapp li porta mals records: li va robar la seva antiga jo, tan innocent i tan d'un sol noi.
 
Eren, són, lligams virtuals. Sí, i què? El desig s'hi palpa igualment. I l'engany, tot i que la mala consciència qui sap on para. En Ge va gosar demanar-li que li enviés una foto del seu melic i ella ho va fer. Del melic, ja veus. Què té d'eròtic un melic? Què té de privat? Si almenys li hagués demanat la foto d'un mugró. Els mugrons també els ensenya a la platja, però tenen un punt d'erotisme més elevat (i no, ara i aquí no tocaria parlar del seu mugró invertit). Els melics són tan poc pornogràfics que no estan ni prohibits per les polítiques megapuritanes del Facebook, unes polítiques que vés a saber si també són extensibles als xats privats. Però tothom trempa amb el que vol, amb o sense el permís de Zuckerberg.
 
En Ge, en Te i en Jota ja són història, però darrere d'ells n'han vingut molts d'altres. Set, vuit, tretze, disset. L'abecedari sencer. Cada vegada que l'Anna accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal. Un terratrèmol dels que, desenganyem-nos, el nòvio que encara conserva ja feia temps que no li provocava aquell dijous que. Cada nou seguidor és una finestra per obrir, un amant possible. Virtual, sí, i què? No els trobaria enlloc més, tants amors plens de paraules i buits de remordiments.

COMENTARIS

Melic
Jordi Riera, 16/06/2014 a les 13:25
+1
-0
Totalment incompatible la venjança i el perdó.
Viatge
josep123, 23/06/2014 a les 23:00
+3
-0
Doncs posar l'orella al melic femení i tancar els ulls et pot portar a paratges tendres i càlids, on mai no podràs arribar-hi per cap altre camí.

Que què té d'erotic un melic?
JauMelic, 21/03/2015 a les 20:17
+0
-0
Uf… no m'ho feu dir, però un melic ben rodonet… oi tant! :)
Aclariment: el meu no compta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida