La felicitat modesta

Contra la superficialitat frívola, Josep Maria Esquirol té una proposta: compartir

Gaudí i jazz, al terrat

Especial: Crònica
Arxivat a: Biblioteca, Josep Maria Esquirol, Rafael Santandreu, La Pedrera, filòsof, psicòleg, Acció i reflexió, Emili Manzano

Foto: Fundació Catalunya-La Pedrera


Parlar sobre la felicitat ja és complicat d’entrada. De formes d’entendre-la n’hi ha moltes, i de viure-la potser encara més. Per això el propòsit del cicle de debats Acció i reflexió de la Pedrera no és arribar a sentències sinó estimular les propostes, les idees, els interrogants. Els dos punts de vista que hi aprofundeixen, moderats per Emili Manzano, són el del filòsof Josep Maria Esquirol i el del psicòleg Rafael Santandreu.

La vida és un goig

Josep Maria Esquirol parteix de l’encant de la senzillesa: viure és estimar la vida, és el goig de poder respirar. Sobre aquesta realitat es constitueixen les escletxes del sofriment, els maldecaps. Un incís: potser no es tracta d'explicar als nens que respirem o que mengem per viure, sinó que vivim respirant i vivim menjant. I que sigui aquesta consciència la que ens apropi a la felicitat.

Descarregar la motxilla

La forma d'entendre-ho del psicòleg és clara: “És qüestió de treure'ns les xorrades del cap”. La seva consulta n’és plena: els problemes inventats, és a dir: la por al que t’imagines que et passarà és tan forta que pot acabar-te bloquejant. O fins i tot creant hàbits i conductes que t’allunyen de poder ser feliç.

Lluny de la banalitat

Sòcrates deia als ciutadans: per què estàs tan preocupat per la glòria, per l’honor i per la riquesa i en canvi no t’ocupes del seny, de la veritat i de l’ànima? Avui en dia, l'ambició cega ens segueix encallant. Els eslògans que venen la felicitat com un imperatiu social tenen un perill: condueixen a la frustració. T’exigeixen que visquis això, que et compris allò i que tinguis el que té el teu veí. Sense ser conscients que l'acumulació és una porta oberta i directa a la perdició.

Nosaltres

Contra la superficialitat frívola, Josep Maria Esquirol té una proposta: per donar i per rebre cal allunyar-nos de l’individualisme i del dogmatisme. Partint d’una base modesta, que s’assembli a la vida i no a propòsits desmesurats. Depenem de la mirada dels altres. Del reconeixement, de la companyia, dels ulls que comparteixen les alegries i les tristeses, la compassió i l’empatia. El filòsof ho deixa clar: els qui són humils i generosos estan més contents. Potser, així, la felicitat no la sabrem definir, però com a mínim la podrem compartir.
 

Foto: Emergency Brake

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Josep Irla proposa un cinefòrum sobre la lluita pels drets de les dones
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar ens consciencia sobre el patiment innecessari que viuen molts gossos
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de Rita Pierson, que diu que «l’ensenyança i l’aprenentatge han de portar alegries»
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga