Foto: Susanne Nilsson
cuando bese
las luces de tu alma, sí, las luces.
Pedro Salinas
Saber-ho! Aquesta lluita per saber
què és el risc i què és la nostàlgia;
aquest voler explicar-se en el moment
potser menys adequat, aquest sentir-te
tan pregonament dintre en un instant
feliç, feliç, perquè les llums s’encenen
per a mi, i perquè jo vull que així sigui
(ens hem trobat entre les herbes altes
i hem deixat que ens amaguin perquè el sol,
curiós solitari, no em privés
de besar-te les llums de la teva ànima,
en contacte amb la terra humida i fosca.)
Les llums poden encendre’s molta estona
després de l’escalfor, del bes, dels actes;
les llums també s’encenen al cantó
d’un carrer que ens aboca a repetir-nos;
les llums tot ho han omplert i han existit
per oferir-se’m, sí, les llums, les llums
que de vegades no sabem d’on vénen
i són senyals d’absència, la lluita
per saber-ho; l’amor amb tot el risc,
la carícia amb tota la nostàlgia.
