25 anys sense Montserrat Roig

Vostè guanya, senyor Lara

De vegades té la “sort” que una possible guanyadora se li suïcidi poc abans de la nit del Planeta

Montserrat Roig, contra l'oblit

| 04/07/2016 a les 09:48h
Especial: 25 anys sense Montserrat Roig
Arxivat a: Biblioteca, escriptora, article, Cristina Losantos, Montserrat Roig, dona, il·lustració
Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roigcom a homenatge i reivindicació d'una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l'escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.

Il·lustració: Cristina Losantos


Ja tenim premi Planeta una altra vegada i el senyor Lara ha tornat a guanyar i no en Jorge Semprún-Maura, malgrat s’emporti quatre substanciosos milions. En Semprún, encara que no se n’adoni, ha perdut molt en presentar-se a aquest premi.

El senyor Lara, com diria la portera Secundina, ha nascut amb la flor al cul. Cada any no et col·loca una novel·la sinó tres productes en una sola campanya publicitària. Un any descobreix, o s’ensuma, que el comunisme és cosa fina i proclama finalista un economista del PC a qui els escriptors consideren bon economista i no sé si els economistes bon novel·lista. Un altre any “descobreix” que aquí s’escriu en llengua catalana (ai las!, la llengua del país!), i entabana un exiliat brillant perquè faci de traductor abans que de creador. De vegades té la “sort” que una possible guanyadora se li suïcidi poc abans de la nit del Planeta i aleshores, tot comptant amb la necrofília dels lectors, ja no li cal premiar una morta.
 
Aquest any, si tot va bé, el senyor Lara ens col·locarà tres productes: el guanyador, el finalista i el contestatari andalús que ha denunciat els Lara perquè el volien subornar. El senyor Lara és com la toia del ball de l’envelat: li surten tot de novius literaris que es barallen pels seus quatre milions. Aquest any ha guanyat l’altra cara de l’any darrer: ha guanyat la novel·la-testimoni d’un anticomunista hamletià que dubta entre ésser tot un Maura o un exdeportat del camp de Buchenwald.

Però el senyor Lara sap molt bé que la carn és feble i la butxaca dels escriptors també. No hem de moralitzar, car el nostre editor no ha pretès mai ésser un mecenes de la cultura sinó un estraperlista afortunat barrejat de cansalader de Vic. Per a ell, els llibres són com les botifarres d’Osona. El que ja no acabo d’entendre, la veritat, és que gent que valora el pensament humà i tota la seva grandesa, com José María Valverde, col·labori amb un cansalader. Suposo que deu tenir bones raons que a mi se m’escapen.

Em sembla que era en García Márquez qui deia que la humanitat anirà malament mentre els homes viatgin en vagons de càrrega i la literatura en vagons de luxe. El mal és que als premis Planeta l’únic que viatja en vagons de luxe és el senyor Lara, que, com sempre, ha tornat a guanyar. 
 
Mundo Diario, 20-10-1977 
 
 



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d'uns anys (1975-1981)

 
© dels articles: hereus de Montserrat Roig 
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una taula rodona per fer visible el que és massa invisible
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord