Turística i domèstica

El cos perfecte

Fa contorsionismes per posar-se les calces i els sostenidors sense que ningú la vegi despullada

| 17/07/2016 a les 18:32h
Especial: Turística i domèstica
Arxivat a: Cambres pròpies, Turística i domèstica

Foto: Lucy Marti


Deu tenir uns vint anys i unes cuixes tan llises i bronzejades que m’hi podria emmirallar. La miro mentre m’eixugo els peus després de sortir de la dutxa del gimnàs. Tapada amb una tovallola, fa contorsionismes per posar-se les calces i els sostenidors sense que ningú la vegi despullada.
 
Giro el cap. Hi ha una senyora d’uns setanta anys, completament nua. A la seva pell, com si fossin les anelles d’un arbre, s’hi agombolen plecs. Les cames, solcades de petites concavitats i protuberàncies, cobertes d’una pell tan fina i blanca que sembla paper de fumar, tremolen a cada petit moviment que fa, perduda la fermesa juvenil.
 
Estèticament són extrems oposats, però tots dos em semblen preciosos. Quan jo tenia l’edat de la noia que es tapa, odiava algunes parts del meu cos imperfecte i era incapaç de veure que, independentment de l’amplada dels meus malucs, era el meu embolcall, el full en què anaven quedant marcats els anys, les cicatrius. La senyora de setanta anys, amb els plecs d’alguns embarassos, generadors de nous cossos, en deu ser molt més conscient que jo, del camp de batalla que, com deia Barbara Krueger, és el nostre cos.
 
A l’estiu, quan toca destapar-se, ens comencen a afusellar amb anuncis de pastilles per aprimar-nos, de cremes reductores i reafirmants, amb ofertes de matrícula gratuïta als gimnasos. La nostra és una societat en què, sense importar si el maltractament a què sotmetrem el cos amb operacions biquini inhumanes és saludable o no, se’ns exigeix estar prims i guapos. Agradables als ulls. S’educa poc en la pràctica de l’exercici físic des del punt de vista de la salut i, en canvi, totes les revistes van plenes de taules de rutines i dietes per tenir uns abdominals marcats i un cul perfecte.
 
A mi m’ha costat força, no us enganyaré. Però he arribat a estimar el meu cos amb totes les seves imperfeccions. Deu ser que amb l’edat també deixem de carregar manies. Dubto que la senyora gran faci exercici per tenir el cul perfecte. El fa, amb tota seguretat, perquè tots i cadascun dels plecs de la seva pell mereixen tot l’amor i la dedicació que ella els pugui donar. Perquè un cos perfecte és, senzillament, un cos viu.
 

COMENTARIS

envellir dignament
Anònim, 17/07/2016 a les 23:15
+10
-1
Em fan pena totes aquelles persones que van al gimnàs només per por d'envellir , no volen que cap mùscul els penji, perdren hores mirant-se al mirall, i es compren tota la roba mes cara que ofega per demostrar a l'exterior que tenen el mateix cos de fa 20 anys. Cuidar-se això sí, caminar pel camp, mentres observes els ocells, contemples la posta de sol, tires pedres amb força perque el teu acompanyant retorni amb el trofeu. Caminar i exhalar l'aire pur, sentir el sol i la brisa a la cara, gaudir de la Natura i l'exercici al aire lliure...alimenten el cos però també l'ànima. I acceptem que no som inmortales i que d'envellir amb orgull és el millor que ens pot passar!
L'embolcall
Anònim, 19/07/2016 a les 04:50
+4
-2
Aquest article és sincer, clar i directe: estima el teu cos, perquè t'embolcallarà tota la teva vida. Tingues-ne cura, fes-lo sentir be i estigues-ne orgullòs/sa. En el nostre món estem essent bombardejats per missatges contrasictoris i irracionals, els esteriotips són models que no existeixen, perquè les retoquen amb photoshop i pretenen que al mateix tema gaudit d'un gelat i ens estiguem repartint anticelulític a dojo per tenir un cos deu. Un cos deu?!? Un cos deu és un cos amb salut, tranquil però actiu, amb marques que sovint són anècdotes divertides i amb prou valentia per embolcallar i protegir el que realment ens fa ser qui som: el nostre cervell. Aquest és qui ens dóna vida: el que pensem, el que diem, les ganyotes que fem, com ens movem, per a què ens apassionem o qui estimem.
Contradicció
Anònim, 19/07/2016 a les 15:22
+1
-1
..."un cos perfecte és, senzillament, un cos viu", però "he arribat a estimar el meu cos amb totes les seves imperfeccions".
Actualitat
ESTER ROVIRA RUBIRALTA, 06/10/2016 a les 12:27
+0
-0
Amor

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht