Haver rebut el Premi Ondas a la trajectòria em fa moltíssima il·lusió, des de petit n’he volgut un. Quan la meva mare escoltava Luis del Olmo, jo volia ser totalment com ell: fer el seu programa, substituir-lo quan es posés malalt. Però quan em vaig comprar gravadores per imitar-lo, em sortien bromes. A més, quan m’imaginava que era un locutor, i entrevistava algú (que era jo fent una altra veu), m’era impossible fer-ho d’una forma formal. Vaig descobrir que no em podria prendre en sèrio la serietat. I vaig dir: mira, no seré Luis del Olmo, seré un humorista que es riu de la ràdio.
Cada nit al llit, abans d’anar a dormir, cap a dos quarts d’onze, dibuixo amb la tablet. És un costum que tinc i m’agrada. A vegades també ho faig al tren. Dibuixo sempre que estic esperant. Últimament el primer que faig és dibuixar una ràdio i després, al seu voltant, el que se m’acudeixi. No tenen cap mena de missatge. Tampoc hi ha cap interpretació tancada, perquè ni jo mateix la sé. Només procuro fer coses que siguin boniques. La tablet és meravellosa perquè et permet fer-ho estirat, no taques res amb pintura. I ho pots esborrar i tornar-ho a fer tantes vegades com vulguis. És fantàstic i a més és molt relaxant. Alguns els imprimeixo i els regalo.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
Cada divendres a les 21.00 a Luz de Gas Juan Carlos Ortega i Xavier Sardà fan l’espectacle Terapia:
