Galeria

No soc prou bo

14 il·lustracions que mostren les pors i les lluites dels que pateixen ansietat i depressió

| 19/10/2018 a les 11:02h
Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, il·lustracions, galeria, Sow Ay
Un dia ens costa llevar-nos, ho veiem tot negre, nedem en un món d'exigències i decepcions. Però al cap de dos dies, tot comença a semblar més fàcil i pel negre s'entreveu una escletxa de llum. Però hi ha qui aquesta sensació d'ansietat i depressió no la té durant un parell de dies, sinó que es converteix en un monstre que no el deixa sol. Sow Ay és un il·lustrador que hi conviu. Per això dibuixa la por, les lluites, el dia a dia. Per expressar el que sent i perquè qui ho pateixi trobi la mà, la comprensió.

1. Deixa'm morir. Estic millor? Sí! Per fi estic sent una mica productiu. Espera. N'estic fart. Que algú acabi amb mi. 

Sow Ay

 
 
2. Com no el pots veure?

Sow Ay

 
 
3. Em fa por el que em depara el futur. No sé com no ens posem a plorar amb cada catàstrofe que passa. Com t'ho fas? Perquè jo no puc. 

Sow Ay



4.
–Sé que soc pesat per parlar tant sobre la meva salut mental. 
–No, no ho ets. 
–Si us plau, no diguis mentides.

Sow Ay

 
 
5. No ets prou bo. 

Sow Ay

 
 
6. M'has deixat gaudir una estona. Gràcies. 

Sow Ay

 
 
7. Escrivint. Reescrivint. Rereescrivint. Rerereescrivint. Una vegada i una altra. Durant hores i dies. Intentant explicar com de malament et sents als teus amics. 

Sow Ay

 
 
8. Saber que la gent es preocupa per mi augmenta la meva ansietat. 

Sow Ay

 
 
9. La majoria dels dies només espero que algú m'escrigui. 

Sow Ay

 
 
10. No em sento prou bé per anar a cap lloc. Però tampoc vull quedar-me aquí. 

Sow Ay

 
 
11. Els dies dolents, m'agrada passar-me el dia estirat al llit imaginant-me a prop de la mort. 

Sow Ay

 
 
12. Depressió i ansietat. Sé exactament com et sents. Quan em va deixar la meva xicota... blablablablabla. Va durar almenys dos dies. Déu meu. Si existeixes. Llança'ns un meteorit.

Sow Ay

 
 
13. Sé que és dur per a tu veure'm una mica més enfonsat cada dia. Em sap molt, molt de greu. 

Sow Ay



14. Benvingut a la festa! No m'havia adonat que hi havia un altre fantasma obsessionat amb mi. Ansietat, has portat un amic sense preguntar-ho? Com es diu? Depressió? Genial. Benvinguda. 

Sow Ay

COMENTARIS

Convertir la tristesa en art
M. Assumpta, 13/02/2017 a les 13:59
+18
-6
El dibuixant ha aconseguit explicar el seu món interior a través del seu art. Potser això l´ajudarà a anar foragitant les pors, l´angoixa, la depressió. A mi m´ha ajudat a comprendre una mica millor la meva filla. Segur que ella pateix perquè sap que pateixo per ella. Com la puc ajudar? És adulta i no permet que els pares parlem amb els seus terapeutes. Nosaltres li voldríem fer costat, potser seríem part de la solució, però la seva voluntat com a pacient adulta preval. Agraeixo al dibuixant la seva obra, al mateix temps que pregunto què podem fer per les persones que tenen aquest patiment.
Patir
Anònim, 13/02/2017 a les 20:44
+21
-0
Veient aquestes il.lustracions et sents menys sol, ja que la depressió i l'ansietat són difícils d'entendre per qui no les han patit. Fins i tot jo, que fa anys que estic malament, encara no entenc el perquè i perque costa fer fora aquests fantasmes.
A la mare que ha escrit sobre la seva filla vui dir-li que l'únic que pot fer és fer saber a la seva filla que està allà per quant ella vulgui parlar. I quant parli que no intenti donar solucions ni minimitzar els problemes que li explica la filla. Ella no busca que li arreglin la vida, només algú que li serveixi de suport quant creu que les seves forces per lluitar s'acaben.
Si ha buscat ajuda per ella sola ja te més de la meitat del camí fet. Ànims!
Les pastilles si que no serveixen per res.
Anònim, 14/02/2017 a les 02:13
+3
-6
Roda de prensa de un metje de Dinamarca Dr. Peter Gotzsche, que denuncia, que donar psicofármacs als depresius o per problemas de ansietat, no solucionan res i que son un perill. solament cren adicció i molts problemas colaterals. Molt interesant.



Td0n82nBRU

LA PSQUIATRIA EN MANOS DE LA PSEUDOCIENCIA
Psicofármacos que matan y Denegación Organizada, último libro de Peter Gotzsche, que en esta rueda de prensa nos obsequió con algunas de las conclusiones a las que ha llegado en sus investigaciones. Que los psiquiatras modernos han inventado un verdadero cuento llamado "psiquiatria biológica", que presupone que un enfermo mental tiene un desequilibrio químico en el cerebro También afirma que los psicofármacos son las tercera causa de muerte en el mundo, después de las enfermedades cardíacas y el cánce.
Gràcies
M.Assumpta, 14/02/2017 a les 10:15
+3
-1
Gràcies al dibuixant i també a la persona q m'ha respost amb el títol "patir". Li desitjo de cor q es recuperi.
psicofarmacs si, psicofarmacs no
Anònim, 14/02/2017 a les 16:19
+15
-0
En medicina només els antibiotics curen. Però perquè han de ser millors els psicofarmacs que la insulina? O perque han de ser millors que els tractaments contra VIH. Potser no curen però si et permeten tirar endavant amb la teva vida, millor això que anar a pitjor o seguir en el pou.
psicofàrmacs
núvol plujós , 15/02/2017 a les 10:37
+13
-0
Sense els psicofàrmacs estaria morta. Gràcies a ells vaig fent.
No us deixeu enredar per aquest pseudo . .... També n'hi ha que diuen que la quimioteràpia no serveix pel càncer. Ni cas. La medecina està estudiada i comprovada.

Ànims per tots els que viviu amb la depressió.
fa anys que visc amb qui viu inevitablement amb ella
Horabaixa, 09/04/2017 a les 20:39
+3
-0
La meva filla fa uns deu anys que va començar a patir, ansietat, depresió, agorafobia.... Un bucle.
Molta soledat per ella i per els qui l'envoltem.
Hi ha una manca d'empatia o d'ignorància amb la gent. La incredulitat primer i després el no saber que fer amb persones amb depressió.
No se'n parla prou, ni crec que existeixin masses alternatives per tal de que puguin gaudir d'una qualitat de vida.
És dur.
Depre i angoixada
Angoixada, 09/04/2017 a les 23:17
+3
-0
Em sento molt identificada, sembla que m'hagin fet servir de model pels dibuixos 1, 2 i 5.
Fa anys que pateixo i no m'en surto.
Enfonsat
Anònim, 10/04/2017 a les 08:13
+2
-0
Sempre m encanta el que publiqueu
Sou genials per ajudar-nos a veure men enlla
Excelent
Com diem en els castells
Pit i amunt
Petons i mil gracies per cada mati
Psicofàrmacs
Anònim, 10/04/2017 a les 09:36
+3
-0
Els psicofàrmacs et permeten anar tirant, però en cap moment curen res, els antibiòtics si ho fan. L'única forma de deslliurar-te d'aquests fantasmes és estiman-te i coneixen-te tal i com ets, una tasca difícil d'aconseguir però no impossible... Ànims a aquells que estan lliutan i recordeu, estimeu-se, ningú ho farà millor que vosaltres mateixos.
Angoixada
Angoixada , 10/04/2017 a les 18:24
+2
-0
Molt identificada amb els dibuixos, faig teràpia cada setmana i això m'ajuda molt tot i que també faig servir psicofàrmacs, el començament no podia tirar endavant i el metge mels va recomanar, ara estic molt millor, superant cada dia. Molts ànims a tots els que passeu per aquesta malaltia i a tots els que la patiu des de fora!
Desesperacio
Anònimmarta, 14/05/2017 a les 12:38
+1
-0
Molt dur ,i molt incomprensible,molt culpable de tot, yobaix está axi molt anys, ara estic medicada pero be, no direu mai a un depresio esforzar , surt, perque si o podes fe o faria, yo pensaba que mai en sort iria, e sortit, pero es pateix molt, un peto a tots
No se si tinc forces.
Anònim, 14/05/2017 a les 13:04
+2
-0
A mi em passa el mateix. Sols intenté escapar d' ella i de vegades ho consegueixes. O sols es l' impressio de que l has deixat uns metres arrere durant un temps en eixa cursa absurda que mantens amb ella. Pero sempre t' alcança i davant sols hi ha soletat. La que deia ser la meva parella ha decidit anar-sen. Potser aixi estem millor. Perqué la lliuta es meva. Sols meva.
Qui no ho ha patit no ho pot entendre
Anònim, 29/08/2017 a les 20:22
+2
-0
No sé com podeu dir que la medicació no serveix! Els consells i les paraules si que no serveixen! Tots sabem el que "hauriem de fer" per sortir de la depresió, però el problema és que no pots! Tot te sembla dificilíssim, no tens ganes ni de moure un dit! Com pots intententar distreure't, sortir...?He tengut uns quans episodis i actualment ja prenc medicament sempre. Fa més de dos anys que no ho he tornat a patir i esper i desitj que no es repetesque mai més. Força i ànims als que estau lluitant, només pensau que és questió de temps i que això passarà i sereu capaços de tornar a fer una vida normal.


Cal seguir endavant
Plugim, 29/08/2017 a les 21:40
+3
-0
Els fàrmacs són com una empenta que necessita el malalt i la psicoteràpia és el treball que l'ajuda a progressar i tirar endavant. És un camí dur d'autoconeixement i de lluita personal, però s'han de seguir fent petites passes cada dia. Una abraçada!
Entenent ho
Anònim, 23/10/2018 a les 12:33
+0
-0
Es veritat, quan tens una filla en aquesta situacio i lluita per superar ho tota sola, es un patiment silenciat i voldries ajudar la i no saps com!
Segur que escoltar es l'unica forma d'ajuda mes adient, però a vegades s'escapa comentar al que per un mateix creu seria una solucio!!!! I ja has fet allo que no s'ha de fer! Tots necessitem ajuda! Les persones que pateixen ansietat i depressio i les que ho veuen i no hi poden fer gaire cosa mes per ajudar a mitigar ho!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
La festa de la literatura en català torna un any més a l'avinguda de la Catedral
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural celebra la primera edició del FES
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer